Shopenhauer i Epicur

 
Schopenhauer va ser un pensador alemany que defensava que tan sols podem conèixer representacions de la realitat, i que aquesta realitat veritablement és la voluntat que es manifesta de formadiferent en cadascun dels éssers que habiten al món. Ell, Schopenhauer, diu que en totes les sever formes possibles la voluntat es sinònim de dolor. En la humana s'han de satisfer totes les nostresnecessitats, que són desitjos, i es tot allò que no tenim. Per aquest motiu la vida es converteix en un seguit de esforços dolorosos per aconseguir el que no posseïm, i quan ja hem tingut la oportunitat desatisfer aquestes necessitats apareix l'avorriment.
Schopenhauer, en conclusió, diu que ; La vida es un vaivé del dolor a l'avorriment i de l'avorriment al dolor.  
Tot i això hi troba una solució;la renuncia al dolor, la destrucció de la voluntat, el remei a l'avorriment, o el que seria el mateix l'ascetisme, única manera per evitar el dolor d'estar vius.

Per altra banda tenim el pensamentd'Epicur que l'he vist reflectit en la carta que fa a Meneceu. 
Al principi de tot, com a introducció fa referència a la felicitat i la posa en la mateixa línia que el filosofar, d'aquesta manera: "Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit."
Tambéfa referència a d'inexistència de la mort, ja que mentres som vius no hi ha mort, i quan la mort ens ha arribat ja no hi som com per que ens pugui afectar. Epicur diu que no hem d'esperar al futur jaque no ens pertany del tot, però tampoc desentendre-se'n.  
Fa una comparació amb el menjar i la vida, dient que:  un menjar exquisit satisfà  la nostra necessitat al igual que un de més senzill.Això crec que ho aplica en una crítica negativa cap al consumisme. 
Epicur tracta la voluntat com a lliure i diu que més val ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç.

Com a conclusió...