Simbols

SÍMBOLS

L’antic veia la Lluna com una noia casta,
el Sol com un poeta. El foll estiu on som
(la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom),
la fina camiseta com una pell s’encasta),

és comuna senyora (Guiteres o Proubasta)
que, com sobrix, no dóna amb planta lleu, cap tomb;
baldera, boteruda de natges i de llom
espera el seu tramvia, i amb els ulls clucs ja el tasta.

Tantostaquell s’atura, ella amb les dues mans
pren qualsevol del dos agafadors brillants
que hi ha a la plataforma, i es tira ella mateixa,

però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa:
són pocs, unaminyona, un noi i un d’Agramunt
per rescatar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt.

Josep Carner: Auques i ventalls (1914)

Aquest poema pertany al poemari Auques i ventalls, 1914, en aquesta èpocaJosep Carner ja començava a ser més popular, el fet de la mort de Maragall (1911) el va afavorir bastant.
La seva poesia s’estava convertint en un model per altres poetes, sobretot per raonslingüístiques, ja que reincorpora a l’idioma els mots més bells del català clàssic, en crea de nous, i va posar pautes noucentistes.
En aquesta època Josep Carner es va consolidar com a poeta noucentista,aquesta época de l’autor va començar l’any 1906, i va afegir un nou element literari: l’irònia.

Aquest poemari pertany a l’etapa del postsimbolisme, amb les següents característiques:

• Gustper tot el relacionat amb la modernitat.
• Visió de l’art com experiència, aventura i originalitat.
• Relació amb tots els àmbits artístics.
• Introducció de noves técniques formals(combinació de paralues i imatges)


És un llibre d’ambientació ciutadana, sobre Barcelona, l’autor ho fa des de la lírica més convencional que él caracteritza. El lector ja coneixia aquest estil en lesseves obres.
Fa una oda per idealitzar la ciutat, parla sobre paisatges típics i costums, amb un punt de vista “sensible”. Un dels aspectes de tipus noucentista que podem trobar és que ell...