Els Símbols

1. El Cel és per a la majoria de les religions el lloc d’on procedeix la divinitat i allà on habita perquè és massa poderós, massa fort i massa alt per simbolitzar res d’humà.
A més a més, és unsímbol de poder perquè està per sobre nostre i, per tant, domina des de dalt la terra. És un símbol de grandiositat perquè el veiem il·limitat, sense final. Apareix davant de la humanitat alt, poderós,fort, infinit, transcendent, incomprensible i, per tant, també és un símbol de misteri.

2. La Terra es converteix en signe d’esperança del retorn dels humans a la vida, en consol de la mort i ensímbol de resurrecció perquè és com una mare que dóna vida a tot, té cura de tots els éssers alimentant-los, i recull els seus fills morts i els dóna una nova vida.
La terra ha estat simbolitzada comuna matriu, com la “mare-terra”, font de tot ésser i tota vida. És fèrtil i la fecunda passivament el cel amb els raigs de sol i amb la pluja; és símbol de fecunditat.
Al mateix temps que dóna lavida, dóna la mort. Tot el que surt de la terra ha de morir i retornar al seu si. Al seu si pot recobrar vida el que acull la terra, com ho fan les llavors, que moren per donar noves plantes. Així, laterra es converteix en signe d'esperança del retorn dels humans a la vida, en consol de la mort i en símbol de resurrecció.

3. L’arbre es converteix en símbol de perfecció perquè reuneix els quatreelements fonamentals de la vida: l’aigua que circula amb la seva saba, la terra que s’integra al seu cos per les seves arrels, l’aire que alimenta les seves fulles i el foc que es produeix pelfregament de les seves branques.
L’arbre és el símbol sagrat vegetal més important perquè representa el cosmos viu que es regenera constantment; simbolitza la vida.
També simbolitza l’eix del món perquèestableix relacions entre el cel i la terra i entre la terra i el món dels morts, el món subterrani.


Crec que uns elements de la natura que poden simbolitzar “la divinitat” són les pedres. Les...