Societat xarxa i virtualitat real

1 – Característiques de la societat xarxa

La societat xarxa no funciona de manera diferent a com ha funcionat la societat en general fins ara. Si ens fixem en com han evolucionat els diferents països arrel de la revolució industrial i l’expansió del capitalisme com a sistema econòmic majoritari, observem que hi ha hagut regions del món que no han pogut seguir el ritme d’altres –ja sigui perincapacitat o perquè no interessava que així fos- i que han quedat despenjades i no se les té en consideració alhora de prendre decisions que també les afecten.
Aquestes diferències corresponen als avenços tecnològics i econòmics diferents que han patit aquests països, i que marquen una nova divisió pel que fa a la societat actual.

En la societat xarxa passa el mateix. Com explica el sociòlegManuel Castells a Comunicación y poder (2009), hi ha una globalització irregular provocada per la mateixa societat xarxa, que és excloent en sí mateixa. La relació pot venir per les mateixes deficiències tecnològiques i econòmiques dels països que Castells anomena “en transició”. Una societat poc avançada econòmicament no pot optar a les millores tecnològiques –en àmbits laborals, educatius,comunicatius, etc- que farien possible que estiguessin al mateix nivell que els països capdavanters.
Aquest fet provoca l’anomenada “escletxa digital”, fet que el mateix Castells ha assegurat que no existeix tal i com nosaltres creiem en una conferència promoguda pel Banc Santander (i que s’adjunta a la bibliografia). Donat que aquesta escletxa digital pot ser tant a nivell de països diferents, comdins d’un mateix país -per motius generacionals, de segregació racial o fins i tot sexual- , potser encaixaria millor el concepte de “pobresa digital” com a raó d’exclusió dels països en transició.
Cal senyalar, segons l’opinió de Gustavo Cardoso i de Manuel Castells, que les societats en transició no són només aquelles que poden patir la pobresa o escletxa digital, sinó també aquelles en les quehi ha un desequilibri marcat entre el seu desenvolupament tecnològic i el seu desenvolupament econòmic.
Així doncs, és força complicat trobar països que assoleixin tots els objectius per arribar a ser societats informacionals ja que poden complir molts requisits i alhora tenir mancances importants ja siguin a nivell governamental, econòmic o social.

També, i en contra del que es pensava, laglobalització a nivell comunicatiu no
ha dut a un millor enteniment entre cultures com el mateix Castells desitjava al seu llibre La comunicación y el poder (2009), sinó a tot el contrari. Les diferències entre cultures o la incapacitat de comunicar-se correctament per la manca d’un llenguatge universal són alguns dels motius.
Així doncs, l’exclusió d’alguns països en transició podria ser unacaracterística de la societat xarxa, tot i que sembla que és un fet comú dins el desenvolupament de les societats modernes.


La redefinició de l’espai i el temps és un altre tret característic de la societat xarxa. Juntament amb aquest nou tipus de societat han aparegut dos formes socials de temps i espai: l’espai de fluxos i el temps atemporal. El primer fa referència a la possibilitattecnològica i organitzativa de fer coses simultàniament sense estar a prop de totes elles. Per exemple, el fet d’estar fent una videoconferència amb algú que està a tres mil kilòmetres i, alhora, estar comprant a una web anglesa, mentre es deixa un comentari a la web d’un periòdic alemany arrel d’un article que hem llegit, tot des de casa teva. Lògicament, hi han d’haver mitjans per a que això siguipossible, en aquest cas nodes i xarxes(espais i materials físics) que fan possible aquesta connexió.
El concepte de temps atemporal tracta sobre la no seqüencialitat dels fets que succeeixen a la societat xarxa. Això vol dir que no hi ha una linealitat, que els fets, provocats per l’espai de fluxos, succeeixen simultàniament trencant així la linealitat dels fets a la xarxa.
Així doncs, i segons...