Societat i moviments socials al segle XIX

TEMA 8. Societat i moviments socials al segle XIX
Al s.XIX es va produir un procés de reforma agrària i un desenvolupament de la industrialització propis del nou Estat liberal que s’implantà a Espanya. Els antics estaments van desaparèixer i va sorgir una nova organització social basada en una societat de classes on s’imposà la igualtat jurídica de tothom, és a dir, tots els ciutadans pagavenimposts, eren iguals davant la llei i, en principi, tenien els mateixos drets i deures. Les diferències entre la societat, doncs, venien donades pel nivell econòmic o riquesa de cada individu, element que el feien pertànyer a una classe social determinada.
Amb les noves lleis d’igualtat, la noblesa va mantenir el seu poder econòmic i la seva influència social i política tot i perdre els seusprivilegis. Per altra banda, el clero va perdre part del seu poder econòmic degut a les desamortitzacions i a les noves lleis d’exclaustració i també el nombre de clergues durant la primera meitat del centenari. Tanmateix, l’Església Catòlica va seguir tenint un pes polític que influenciava la societat espanyola durant el regnat d’Isabel II i també en la Restauració, quan el nombre de clergues tornà aaugmentar.

D’aquesta manera, a la nova societat espanyola es van poder diferenciar dos grups principals: la burgesia(destacada de les classes dirigents) i el proletariat(destacat de les classes populars). La burgesia posseïa la riquesa de les ciutats, ja fos industrial o agrària, que provenia de les seves propietats, rendes o del treball i dins aquesta mateixa es trobaven dos altres grups:l’alta noblesa i la mitjana i petita burgesia urbana. El proletariat, en canvi, estava format per la classe treballadora, contrària a les desigualtats de riquesa i a les dures condicions de vida i treball que sofria. En conseqüència, aquests foren els que protagonitzaren nous moviments socials(obrerisme i sindicalisme) i noves ideologies polítiques tot reclamant millores laborals i salarials.

Elsnous grups dirigents s’estructuraren com una associació entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos.
Amb la nova societat liberal, l’alta noblesa espanyola (a diferència del que va passar a altres zones d’Europa) va incrementar el seu poder econòmic tot conservant la majoria de les seves terres i aconseguint-ne d’altres gràcies a les desamortitzacions, passant totes a ser propietatprivada. És a dir, la noblesa era la que posseïa més terres i per tant, la que se’n duia bona part de la riquesa nacional. A més, el poder d’aquest grup social venia també de la seva influència política com, per exemple, quan va formar part de les “camarilles” de palau i aconseguí així privilegis, càrrecs polítics, militars...
En conclusió, es va mantenir la seva superioritat social fins que adarreres del segle, quan va començar a perdre part del seu poder econòmic i polític mentre la burgesia l’augmentava.
Ara bé, el paper de la petita noblesa va ser molt diferent. Els hidalgos, propis de la zona cantàbrica i del nord de la Meseta, van perdre el seu privilegi principal de poder demanar impostos i molts acabaren oposant-se al liberalisme i unint-se a les revoltes carlines.

La novaburgesia estava relacionada amb els negocis, el comerç, la banca i les riqueses estrangeres. Negociants actius, compradors de deute públic de l’Estat, inversors en Borsa, en terres... tenien el seu centre a Madrid però també es situaren arreu de les regions espanyoles, especialment a l’eix nord de la península i a Andalusia (Sevilla i Cadis), on van passar a ser propietaris agrícoles i rendistes.La burgesia industrial va quedar restringida bàsicament a les zones de Catalunya i el País Basc. La seva principal preocupació era aconseguir una política proteccionista que la beneficiés però, de qualsevol manera, la seva feblesa no va deixar que aquest model superés el de la burgesia especulativa o agrària.
Així doncs, aquesta minoria dirigent va establir una nova oligarquia en la qual...