Societat i moviments socials al segle xix

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 26 (6367 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 16 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
TEMA 6

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX



[pic]

PINTURA QUE REFLECTEIS LA VIDA SOCIAL DE LAS CLASES PRIVILEGIADES AL SEGLE XIX





Albert Fabregat Ortiga
2º Batxillerat A
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX



La implantació del liberalisme polític, el procés de reforma agrària i el desenvolupament de la industrialització van donar lloc a laconfiguració progressiva dels estaments i el sorgiment d’una societat de classes. Aquesta nova societat es basava en el dret de propietat, en la igualtat davant la llei i la fiscalitat, i en la mobilitat social en funció de la riquesa.


La supressió dels privilegis senyorials i de les categories jurídiques va comportar que les desigualtats i els enfrontaments socials es manifestessinessencialment en el terreny econòmic. És a dir, la riquesa va esdevenir la categoria bàsica de jerarquització social. Davant la burgesia propietària, sorgiren els grups que no tenien riquesa ni propietats: els obrers o proletaris.


La presa de consciència dels treballadors de pertànyer a una classe social diferent de la dels amos i la necessitat de millorar la situació va donar lloc a un nou tipusde conflictivitat social que va posar l’èmfasi en la lluita per la igualtat.


Per defensar els drets dels treballadors va néixer el moviment obrer i es van desenvolupar noves ideologies, com el socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme, que denunciaven les desigualtats econòmiques del capitalisme i proposaven un model social més igualitari basat en formes de propietat col·lectives.1 DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

Al segle XIX les noves idees econòmiques i polítiques de signe liberal van ser l’origen de canvis socials profunds, va desaparèixer l’organització estamental i es va implantar la societat de classes.




1.1. LA DISSOLUCIÓ DELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, els estaments vandeixar d’existir amb la configuració de l’estat liberal al segle XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans i amb aquesta mesura es va posar fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero. En el nou sistema tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals i gaudien,teòricament, de drets polítics iguals.

El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans. Durant molt temps el liberalisme censatari va limitar la participació política mitjançant la restricció del sufragi . Però assolida la igualtat legal, s’evidencià que les diferències socials continuaven existint, ja que provenien dels diferents graus de riquesa, els ciutadansquedaven definits per la pertinença a una classe social, determinada pel seu nivell econòmic.


La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i la pèrdua d’alguns dels seus privilegis. Es van anul·lar els drets nobiliaris de no pagar impostos, d’obtenir tributs de les seves terres i d’exercir com a jutges en els plets de les terres de senyoria. Malgrat això, lanoblesa va mantenir la seva importància social, econòmica i fins i tot política, va formar part de la nova classe dominant integrant-se en l’estrat més alt de la nova burgesia.
Pel que fa al clero, el procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l’Església, la va privar de moltes propietats. Les lleis d’exclaustració, decretades pel poder polític,van fer que molts convents quedessin buits, que els seus bens fossin desamortitzats i que alguns dels seus tresors artístics, com les biblioteques, acabessin dispersos o malmesos. Amb la pèrdua de poder econòmic el clero va minvar de manera considerable a mitjan segle XIX.


L’Església Catòlica va mantenir bona part del seu poder. La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran...
tracking img