Societats agràries

Les societats agràries

1. Població i alimentació
La raça humana es caracteritza per ser un depredador omnívor ja que s’alimenta d’animals i plantes mitjançant l’agricultura i la domesticació d’animals. Aquest fenomen només ha succeït durant els últims milers d’anys gràcies a la revolució agrària un indici del ràpid progrés de l’evolució humana. Abans l’home era un animal depredador, es adir, caçava per alimentar-se. El problema d’aquesta manera d’alimentar-se era que necessitaven un espai vital molt ampli.
A mesura que la població augmentava, aquest espai vital es reduïa per persona, hi havia molt treball i poca terra cosa que va fer que l’home es convertís en productor. L’home va començar a dedicar-se a la ramaderia i a conrear inventant noves tècniques per adaptar-se a lesnecessitats de la societat. Fins el segle XIX, l’agricultura va ser l’activitat econòmica bàsic en tots els països i encara ho continua essent en moltes societats. D’una banda les societats agràries exigeixen el sedentarisme, que té una llarga sèrie d’efectes econòmics o culturals secundaris: la millora dels estris, les eines i els sistemes d’emmagatzematge a una organització més complexa. També vaaparèixer la divisió del treball i per tant els primers oficis especialitzats, drets de propietats, religions, guerra i esclavitud.

1.1. L’evolució de la població de les societats agràries

1.1.1. El model demogràfic antic
2 models demogràfics: l’antic, el modern i una etapa de transició demogràfica entre l’un i l’altre. El model demogràfic antic correspon a les societats depredadores i lessocietats agràries fins arribar a les societats industrials. Caracteritzat per una natalitat alta( 35% -40%), una mortalitat elevada (30%- 35%) i una esperança de vida de 25 anys aproximadament. Existia una gran mortalitat degut a la mort infantil. La mortalitat era irregular a causa de mortalitat extraordinària com guerres, epidèmies (Pesta Negra 1348)... a causa d’això la societat creixia d’unamanera irregular (dents de serra). L’evolució de la població depenia dels factors culturals (casaments més o menys joves, consideració de la solteria...), de factors econòmics (terres o treball disponible). Les morts depenien d’un factor aleatòria però també econòmic (capacitat de producció d’aliments, repartiment de la renda...).


1.1.2 El sostre maltusià
Thomas R. Malthus, assaig sobre lapoblació (1798). La seva idea bàsica és que qualsevol població té un límit en la quantitat d’aliments de què pot disposar: és l’anomenat sostre maltusià. Les societats humanes tendeixen al sostre maltusià, però quan s’hi acosten, comencen a funcionar una sèrie de frens que fan disminuir i fins i tot canviar temporalment de signe el creixement.
Els frens compulsius detenen el creixement de la poblaciómitjançant l’increment de la mortalitat (alimentació insuficient, epidèmies...). Els frens preventius detenen el creixement mitjançant la disminució de la natalitat (endarreriment de l’edat de matrimoni, augment de la solteria...). Els frens preventius actuen abans que els compulsius, els que utilitzen els primers, no arriben a nivells de pobresa de les societats on la mortalitat és la causaprincipal de la limitació de la població. Els que utilitzen els compulsius, són considerares societats amb alta pressió demogràfica mentre que els altres de baixa.
Malthus deia que la població creix més ràpidament que la producció d’aliments, el factor limitador del creixement de la població es la manca de terra suficient. Si la població creix, el % de terra per persona disminueix. També hi ha mésdemanda de treball cosa que fa que els salaris es redueixin i provoqui una diferenciació social molt gran entre els que posseeixen terres i els que no. La societat té problemes per aconseguir aliments i resulta fàcil que siguin víctimes de qualsevol adversitat (epidèmies, malalties...). Hi ha maneres per alleujar la pressió de la població com l’emigració, l’extensió i intensificació de conreus,...