Sociologia De La Publicitat

SOCIOLOGIA DE LA PUBLICITAT

La publicitat com a sistema de comunicació

Si s’entén la publicitat com un procés de comunicació se’n pot fer una anàlisi seguint les característiques que comparteix amb altres sistemes comunicatius: hi ha un emissor que elabora un missatge a partir d’uns signes escollits i els transmet per un canal a un receptor que rep el missatge i l’interpreta. Com hopot fer el fabricant per aconseguir que sigui la seva galeta l’escollida davant desenes de galetes de diferents marques i el mateix gust i composició? El millor mètode és fer visible el seu producte, fer que destaqui i això ho pot aconseguir donant personalitat a les seves galetes. El fabricant no ho pot fer tot sol, la feina és massa complexa. Per això es dirigeix a l’agència de publicitat, on escrearà la personalitat de la seva marca a través de l’elaboració d’una imatge que s’hi identifiqui. Així doncs, es pot dir que l’anunciant és qualsevol persona que vol crear un missatge per fer conèixer el seu producte incrementant-ne la venda, o bé que vol fer conèixer una idea o un programa polític.
Una imatge o un so és el resultat final d’un llarg procés d’elaboració complex realitzat en lesagencies de publicitat, on intervenen multitud de professionals dividits en àrees. Les principals son: contacte, investigació, creativitat i planificació de mitjans.
El moviment dels diners en el procés publicitari es circular. Qui vol vendre un producte contracta a serveis d’una agencia. Aquesta crea el missatge i contracta els serveis d’un mitjà de comunicació perquè serveixi de suport al seutreball. Un cop l’anunci és emès, el producte pot incrementar les vendes i donar beneficis al fabricant, qui alhora pot tornar invertir en publicitat per mantenir les vendes.
Tothom rep els mateixos impactes publicitaris, independentment de la condició social i, per tant, la publicitat aconsegueix posar a tothom al mateix nivell social, permet participar els mateixos objectes. Així, es pot pensarque la societat es igualitària, ja que l’elecció d’un model de vida o un altre, depèn de com s’escull: es pot creure que les diferencies socials no existeixen i, que tot depèn de la tria personal, el problema de la diferencia social és un problema individual.
La publicitat ens mostra un món on les escenes riques i luxoses fan que la riquesa sembli una cosa natural i, com que l’article o elproducte és la forma d’arribar a aquesta situació, es diu que qui és ric ho és per la idoneïtat de la seva elecció. La publicitat “oblida” la diferència de poder adquisitiu i és normal, doncs, que no parli directament del diner, del preu de les coses; al contrari, sovint deixa entreveure que la possibilitat d’adquisició és com un regal caigut del cel.
Superat aquest “petit inconvenient”, peraproximar-se a aquest estil de vida l’únic que es pot fer és comprar, i només així s’aconseguirà la felicitat, ja que tot anunci acaba amb la consecució de la felicitat a través del consum. Així, doncs, la publicitat perpetua les relacions de producció capitalista: fa vendre el producte i crea, manté i reprodueix la ideologia necessària per justificar el sistema.
Cal recordar, però, que existeix unimportant grup de població que no té cobertes les seves necessitats bàsiques. És per això que cal ajustar el consum a les necessitats reals, i la millor manera de fer-ho seria analitzar si cada compra es fa per una necessitat real o bé moguda per un estímul extern.


















• SUBSTRAT PSICOSOCIAL DE LES SOCIETATS POSTMODERNES
Segons Enrique Rojas un referent és allò que,independentment de la seva naturalesa, és capaç d’estar per damunt dels canvis de la nostra vida i de nosaltres mateixos. Cadascú té els seus referents.
En les societats posmodernes, l’ “home light” no té referents. Per això es viu en un buit moral que produeix una ansietat constant. Encara que posseeix materialment de tot, és tremendament infeliç perquè la més mínima contrarietat l’aboca a la...