Sociologia objetividad

PAC 3

1. “L’objectiu de la ciència social és el coneixement, mentre que l’objectiu del sentit comú és l’acció. La veritat en un i altre àmbits no tenen res a veure”. Sí, però...

Si, que és veritat que la veritat en un i altre àmbit no te res a veure però ambdues conformen les dues cares d’una mateixa moneda, el coneixement científic que prové de la perspectiva sociològica és elresultat d’un pensament crític que pretén descobrir els fonaments interns que mantenen dempeus la nostra societat mentre que l’altra cara de la moneda és el sentit comú i prové de les rutines i costums que hem anat interioritzant al llarg de la nostra vida i aquestes rutines i costums no necessiten pas una reflexió prèvia com necessita el coneixement científic, aquesta altra cara de la moneda és la quees mostra externament, vindria a ser la cara “oficial”o també la façana externa de l’edifici que tots podem observar.

Tal com he dit abans, el coneixement que obtenim de la perspectiva sociològica és només una de les formes de coneixement (una cara de la moneda), però en realitat hi ha una forma de coneixement que és el que emprem més sovint que és el sentit comú . Aquest últim tipus deconeixement és fonamental, encara que no sigui un coneixement científic, ja que ens permet saber com ens hem de comportar en una situació determinada dins la societat (quin rol hem d’adoptar) el dia a dia. D’alguna manera podem dir que la nostra vida en societat és com un gran teatre on “representem” diversos papers (familiars, professionals etc.) sempre d’acord amb la pauta que ens marca el guió.El sentit comú no és el resultat d’un pensament previ crític o d’una consciència activa (com ho és el coneixement que obtenim de la sociologia) sinó que és el resultat de les rutines i els costums que hem anat interioritzant durant el procés de socialització. La nostra vida quotidiana segueix un ritme que per a funcionar necessita rutines que no necessiten reflexió prèvia, només reflexionem quanens trobem davant de una situació de conflicte o problemàtica, és a dir, quan el resultat d’una acció rutinària ha fracassat i no ens ha portat a les conseqüències pràctiques que esperàvem, és llavors quan es crea una situació d’incertesa i cal revisar l’acció duta a terme. Quan el resultat de l’acció rutinària no fracassa “pensar” o “reflexionar” no és en absolut una part indispensable de cadaacció. A més a més, els individus no solament aprenen allò que socialment cal saber per a la vida quotidiana sinó que també aprenen allò de què és socialment legítim dubtar-ne. Allò que és socialment legítim que tinguem dubtes dependrà del moment històric en el que ens trobem, per exemple, actualment, en la nostra societat no hi ha gaire gent que dubti del coneixement que prové de la ciència però sique és molt habitual trobar persones que dubten de l’existència de Déu, cosa que era impensable durant l’edat mitjana .

El coneixement que obtenim de la perspectiva sociològica (l’altra cara de la moneda) procedeix exactament en sentit contrari al d’aquest coneixement de la vida quotidiana (el sentit comú), i posa en dubte les formes de coneixement ordinari, les evidències col·lectives, lesveritats fonamentals, les que no es discuteixen i s’aprenen de manera implícita. La teoria sociològica serveix per a provocar les evidències, per desemmascarar les relacions de poder que hi ha amagades en un determinat ordre social i per trencar les prenocions pròpies del sentit comú. Aquesta ruptura es duu a terme amb tota mena de tècniques d’objectivació (estadístiques, estudi historia socialetc.) amb l’objectiu de desnaturalitzar la realitat social.

La sociologia s’interessa tan per les concepcions “oficials” de la realitat que són aquelles que es tendeixen a imposar com a inqüestionables, com per les concepcions “no oficials” de la realitat, és a dir, s’interessa per les dues cares de la moneda perquè tan interessant és observar-ne una com l’altra. Les concepcions oficials de...