Sociopsicologia Del Treball Pac1

El text presenta un panorama força pessimista sobre la situació del treball actualment però no considera en cap moment que hi hagi una dinàmica cap a la fi del treball sino més bé presenta una crisi profunda del treball i de la societat salaritzada.

Front a les teories de la desaparició material del treball parla del canvi i de les dificultats de generació d’aquest i analitza laprecarització i vulnerabilitat que es dóna al treball; planteja (contràriament a la visió de Gorz i Offe) la desocupació com a principal problema estructural a resoldre i segueix fixant l’objectiu d’aproximació a la plena ocupació malgrat constatar les greus dificultats en la creació d’ocupació i especialment d’ocupació “decent”.


No lliga tampoc la desaparició d’ocupació a l’avanç tecnològic sinó ala crisi financera i la manca d’inversions (La depresión de las inversiones continúa y perjudica la creación de empleo: …la OIT estima que es preciso robustecer los incentivos para que la recuperación de la inversión sea más rápida ... a fin de colmar por completo la brecha de empleo abierta por la crisis”. ni recull la visió que el treball perdut en la indústria no pot substituir-se per un altresino que cal adaptar-se a les alternatives sorgides (”En gran parte del mundo en desarrollo, el aumento de la productividad exigirá una transformación estructural acelerada, esto es, cambiar a actividades de mayor valor añadido al mismo tiempo ...”.


Respecte la línia de pensament que “el treball assalariat ha començat a perdre la seva centralitat com a font d'identitat i com a vehicle departicipació i integració socialç”, és a dir, de debilitament del treballcentrisme, el text manté en el treball la vigència de la consideració d’eix vertebrador de la cohesió social, la ciutadania, la redistribució de la riquesa i el desenvolupament: “Por lo tanto, para generar un crecimiento sostenible y al mismo tiempo mantener la cohesión social, el mundo debe asumir el desafío urgente de crear600 millones de puestos de trabajo productivos en el próximo decenio”. La creació d’ocupació segueix sent la meta malgrat puguin adoptar-se altres mesures que paliin l’impacte de la manca de feina “Para solucionar estos problemas es preciso impulsar otros recursos de política, para que haya una redistribución más rápida de los puestos de trabajo y de los trabajadores en toda la economía y, a suvez, un crecimiento más rápido del empleo”)


1.

a) La nova situació de crisi situa en igual situació de vulnerabilitat tant als treballadors pocs qualificats com els qui tenen un nivell de formació alt.
EL text de l’OIT es fixa breument en el fenòmen de la major vulnerabilitat i precarietat del treballador: major empobriment, temporalitat, discontinuïtat, etc. però ho relaciona mésamb les diferències de col·lectius (joves, dones) que no pas a nivells de qualificació (no obstant esboça un principi endèmic de la desocupació entre els joves sense fer-ne cap distinció).


Al contrari del que es desprèn de l’enunciat, el text de la OIT segueix considerant que l’educació i la millora de les qualificacions redunden en un millor posicionament en el mercat de treball: “Paraconseguir un desarrollo de base amplia cimentado en una distribución justa de los beneficios económicos es preciso mejorar más la educación y el desarrollo de las calificaciones; ...” així com l’aposta que cal fer per activitats (i treballs) amb valor afegit, que sovint impliquen un alt nivell de capacitació i aprenentatge permanent.


b) Les polítiques basades en la seguretat (del treball)dificulten un desenvolupament sostenible.
El text aboga per un treball decent i dins el significat de decència del treball hi inclou la necessitat de certa estabilitat. A més, relaciona la inestabilitat del mercat de treball amb el retrocés del creixement econòmic i amb un impacte negatiu en la macroeconomia.
Per donar seguretat a les empreses, generadores principals d’ocupació, sense però...