Sofistes

8. ELS SOFISTES (ss. V-IV a.C.)
La sofística constitueix un moviment il·lustrat de renovació cultural.
Tots els sofistes són estrangers i acudeixen a Atenes atrets per les perspectives d'unabona vida en la ciutat més rica i culturalment més potent de l'Hèl·lade;
ensenyen a qui els pot pagar.
continguts de l'ensenyament: dret internacional i comparat i oratòria/retòrica.
imprimeixen ungir antropològic a la filosofia: de la preocupació per la physis a la preocupació per les qüestions més properes al debat democràtic.
Primera generació: Protàgores, Gòrgies
antidogmàticarelativista en matèria gnoseològica, moral i política o amb tendència a l’escepticisme.
Segona generació: Hípies, Trasímac, Antifó:
Reforça la distinció physis/nómos: Naturalesa/convencióEl que no esnatural, és convencional.
Utilitarista en matèria moral i política
Accepta la tesis de la validesa natural del dret del més fort, amb el consegüent amoralisme i/o immoralisme.
9. SÒCRATES (470-399a.C.)
Sòcrates com a culminació del “gir antropològic” imprès pels sofistes al pensament antic es despreocupa dels assumptes de la physis i preocupació per refermar els valors morals i polítics sensecobrar pels seus "ensenyaments".
La mort de Sòcrates: aquest personatge és acusat d'impietat i de corrompre la joventut, és condemnat a mort per un tribunal popular i la sentència es va complir.Crítica socràtica al relativisme dels sofistes: és impossible fundar una convivència duradora sobre la base que cadascú entengui a la seva manera què és la justícia, o la pietat, o qualsevol altra virtutcívica:
actitud resultant d’aquesta crítica: actitud permanentment inquisitiva.
Mètode: el diàleg, en dues fases:
la “ironia”, o desemmascarament de la ignorància dels altres;
la “maièutica”,o ajut a l’interlocutor perquè avenci pel camí cap a la definició universal de les virtuts dels valors.
Model tècnic subjacent al mètode:
només qui “sap” què és la justícia pot actuar justament,...