Speenhamland según Karl Polanyi


El procés iniciat a Speenhamland i descrit en aquest capítol per l’antropòleg Karl Polanyi, va tenir lloc a Anglaterra durant el període més actiu de la Revolució Industrial, que va anar des de l’any 1795 fins al 1834.
Tal com ens explica l’autor, el nou sistema industrial basat en l’economia de mercat precisava de la mercantilització de la terra el capital i el treball que fins aleshoresencara no havien estat tractats com a mercaderies. Els dos primers àmbits, la terra i el capital, van poder ser convertits en mercaderia fàcilment. En el cas de la terra mitjançant la promulgació de la llei “Enclosure Acts” per la qual es va produir el procés de “enclosures” o “tancament de les terres comunals”, que va deixar a bona part dels camperols anglesos sense la possibilitat de seguirobtenint el seu sustent per mitja de les vies habituals. Aquesta llei va suposar la substitució dels dret comunals que aquets pagesos havien adquirit per els de propietat privada, fet que va provocar que la majoria de camperols es vegessin obligats a emigrar a la ciutat per a treballar d’obrers a les fàbriques o be quedar-se al seu lloc d’origen, però passar a ser jornalers assalariats per a gransterratinents.
Pel que fa a la mercantilització del treball mitjançant la creació d’un mercat nacional que l’englobes, en un principi no va ser possible degut a que aquest procés va estar obstaculitzat en primer terme, per estrictes restriccions jurídiques que afectaven a la mobilitat física dels treballadors, ja que aquets estaven pràcticament obligats a residir dintre la zona de la seva parròquiamitjançant la “Act of Settlement” promulgada el 1662 (llei de domicilis), que regulava el que s’ha anomenat com a “servitut parroquial”. Aquesta llei que obstaculitzava la creació d’un mercat de treball no va ser derrogada fins al 1795, fet que hauria pogut suposar la creació del mateix si no fos perquè la llei de Speenhamland o “sistema de socors” no hagués estat instaurada també durant aquellesmateixes dates.



La llei de Speenhamland va néixer quan les magistrats de Berkshire –durant una època de gran escassetat- van decidir que era necessari implementar un sistema de subsidis que fossin concedits a la població en general d’acord en un barem pre-establert. Aquest barem estava establert a partir del preu del pa, setmanalment s’entregava a cada família receptora del subsidi els dinersequivalents a tres pans. A cada comarca el subsidi rebut era diferent ja que depenia del cost del pa en aquella contrada.
La llei de Speenhamland suposava que un home podia rebre el subsidi en qüestió fins i tot encara que tingués una feina, sempre i quant el seu salari fos menor que la renta familiar establerta per un barem. Degut a això, gairebé cap obrer tenia excessiu interès en satisfer elsdesitjos dels seus patrons ja que independentment del salari/productivitat acordades amb el patró, ell seguia reben la mateixa renda –gràcies al subsidi. Aquest fet tenia varies conseqüències sobretot per als propietaris industrials, molts obrers al no veure’s obligats a assistir amb regularitat al seu lloc de treball i la majoria de cops quan ho feien era més aviat per fer de veure quetreballaven que no pas per fer-ho realment, aquesta falta de disciplina provocava que la producció fos molt minsa i per tant els beneficis per als grans industrials no eren els esperats. Els obrers al no tenir por de morir de fam no tenien perquè treballar, fet que els permetia viure fora de la lògica del mercat. Al implementar-se la llei sobre el pagament d’impostos –en moneda- sobre les llars i cases vaprovocar que l’assistència a les manufactures augmentés considerablement.
La innovació social i econòmica que va suposar l’ implementació d’aquesta mesura – tot i ser d’orientació clarament paternalista per part del poder establert envers el poble- era el “dret a la vida”, crec que aquí es podria fer un símil, salvant les distancies, amb la famosa “renda bàsica” que des de diferents sectors i...