sunion carles riba
El poema forma part del llibre Les elegies de Bierville 1943( volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona).
S’inspiraen la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix unparal·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdutara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria. Per al nadiu d’aquella terra, és temple i;per l’exiliat, que és ell, funciona com a imatge del seu record, i aquesta imatge consola la seva situació d’exiliat. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seupessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap).
Als versos finals pren consciència que en aquestavida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.
Regístrate para leer el documento completo.