Carles Riba - Súnion

Carles Riba (Barcelona, 1893 – 1959) va ser un poeta, narrador, crític literari i acadèmic, considerat un portaveu dels intel·lectuals catalans.
Va estudiar Filosofia i Lletres i va completar laseva formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia. Va treballar a la Fundació Bernat Metge i va passar a ser professor de grec a la Universitat de Barcelona el 1934. Tot i així, es va veure obligat aexiliar-se a Montpeller (França) amb l’inici del règim franquista.

Aquest poema està inclòs en el llibre “Les elegies de Bierville” (1943) en un volum publicat en el retorn de l’autor a Barcelona iescrit durant l’exili. Aquest és un conjunt de dotze poemes en què l’autor combina l’humanisme clàssic amb un reflex de la tragèdia col·lectiva del seu país. El poema compara la funció de guia perals mariners que exerceix el temple grec amb el seu desig de tornar a la patria. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que, com els mariners que tenen com a far el temple de Súnion,aconseguirà tornar a la seva terra gràcies a la força que li infon el record del temple.
Aquesta composició pot dividir-se en dues parts: la primera engloba els set primers versos i descriu el temple tal icom el veu el poeta i en la segona es descriu la funció de far que guia al mariner perdut.

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic influenciat per modelsdiferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident però la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià(Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).

El poema es pot dividir en dues parts: la primera que engloba els set primers versos i la segona els vuit últims. La separació deambdues partes és al seté vers, on en la meitat d'aquest es canvia de tema. En el primera part, el poeta descriu el temple de Súnion tal com és per ell. En la segona, el temple exerceix la funció de...