Carles riba

3. CARLES RIBA
Va néixer a Barcelona el 23 de Setembre de 1893 y va morir el 12 de Juliol de 1959 amb 66 anys.
Va acabar els estudis universitaris abans de començar la seva carrera literària; en 1916 es casà amb la poeta Clementina Arderiu
Començà la carrera literària molt jove i sempre comptà amb el suport familiar.
L’any 1911 va publicar una traducció de les Bucòliques de Virgili, amb laqual va aconseguir un premi a Girona, on conegué la seva futura esposa: Clementina Arderiu.
Carles estudià la carrera de Filosofia i lletres, alhora de la de Dret per imposició familiar. En 1912 fins al 1919 va tenir lloc el seu primer recull poètic Residu de “La paraula a lloure”, on es reflexa la influència de diversos escriptors com són Leopardi i Joan Maragall, però aquest recull poètic quedàinèdit.
Carles Riba va començar a exercir de professor de literatura a L’Escola de Bibliotecàries en 1916 on va aconseguir el càrrec de traductor per a l’Editorial Catalana i la col·laboració en altres editorials i revistes com La Veu de Catalunya i La Revista.
Però les traduccions més importants són l’Odissea d’Homer i Electra i Antígona de Sòfocles. En 1919 va publicar el primer llibred’Estances però no es reconegué la seva producció lírica fins més endavant.

Passat un temps de crisi, Carles va ser nomenat cap de la secció grega de la Fundació Bernat Metge en l’any 1922 i més endavant li atorgaren la càtedra de grec d’aquesta fundació en 1925, i gràcies a això va poder dedicar-se professionalment a la traducció de clàssics.
En 1927 començà a exercir de professor substitut de grecen la Universitat de Barcelona i en la Universitat Autònoma en 1934.
continua treballant en els seus càrrecs en ple període de guerra. L'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939 fa que es decideixi a fugir i s'exilià a França.
Durant l'exili, condicionat per l'ocupació nazi, viu a Bierville, Isle d’Adam, Bordeus i Montpeller. En 1943 tornà a Bercelona i es dedicà a l’educació dejoves, més Enya de la literatura.

D'altra banda, la seva obra progressivament guanya popularitat, admiració i es va engrandint. Publica en edicions clandestines les Versions de Hölderlin (1944) i, un any abans, el recull de poemes Elegies de Bierville. Aquesta obra, escrita en part a la població francesa on ha estat exiliat durant un temps, determina un abans i un després en la seva pròpia poesia.En Juny de 1952 s'organitzà un congrés de poesia a Segòvia, al qual assistiren Carles Riba, J. V. Foix i Marià Manent. L'èxit d'aquest primer acte provocà que se n'organitzin uns altres a Salamanca (juliol de 1953) i a Santiago (juliol de 1954), en els quals s'estableixen contactes significatius amb intel·lectuals espanyols.

Quan compleix 60 anys, el 1953, un grup d'amics l'obsequien amb unacasa a Cadaqués, i seguidamente amb la publicación de Homenatge a Carles Riba.
El darrer càrrec important de la seva vida va ser el de director de la Fundació Bernat Metge, el 1958, des d'on continuà amb rigor la seva feina de traductor, fins la seva mort el 12 de Juliol de 1959.

Obra

Poesia
• Residu de "La paraula a lloure" [inèdit a l'època], dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions62 - MOLC, 1995, 3a edició.
• Primer llibre d'Estances. Barcelona: Publicacions de "La Revista", 1919. / Dins d'Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995, 3a edició.
• Segon llibre d'Estances [precedit de la reedició del primer]. Sabadell: La Mirada, 1930. / Dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995, 3a edició.
• Tres suites. Barcelona: Edicions de la Rosa delsVents, 1937. / Edicions 62 - Els llibres de l'escorpí. Poesia, 1993. / Dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995, 3a edició.
• Elegies de Bierville. Buenos Aires, 1942./ Santiago de Xile: El Pi de les tres branques, 1944 [segona edició, revisada i augmentada]. / Barcelona: Edicions 62 -Antologia catalana, 1976. / Dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995,...