SUNION CARLES RIBA

Súnion! T'evocaré de lluny...

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner,que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.


Carles riba

Naixé el 23 de setembre de 1893 aBarcelona. Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu. Completà la seva formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. Va treballar a la Fundació Bernat Metge i va passar a ser professor de grec a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1934. En motiu del règim franquista es va veure obligat a exiliar-se aMontpeller (França). Fou el portaveu indiscutible dels intel•lectuals catalans.

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic influenciat per models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident però la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià (Petrarca iDante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).

El poema a analitzar està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943, volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona). El poema està inspirat, i defet és el tema principal, en la visió del temple de Súnion, per a Riba, el símbol de la cultura clàssica grega. A partir d'aquí crea un paralelisme amb la seva situació d'exiliat. Creuque pot fer front a totes les adversitats i que com un marines que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, gràcies a la força que li infon el record del temple, actuarà com a salvador per tornar a la seva pàtria.
El poema es pot dividir en dues parts: la primera que engloba els set primers versos i la segona els vuit últims. La separació de ambdues partes és al seté vers, on en lameitat d'aquest es canvia de tema.

En el primera part, el poeta descriu el temple de Súnion tal com és per ell. En la segona, el temple exerceix la funció de far que guia als mariners i el drecriu també, però desde un altre punt de vista exercint més la funció de guia, que és el que fa per a Carles Riba per escriure aquest poema.

La situació del poema és al temple grec de Súnion que hi fareferència, doncs el poeta pensa en aquella imatge, amb les columnes que hi resten acompanyades del vent i la remor de la mar. El poeta crea la comparació de la funció que fa de guia Súnion pels mariners amb la seva figura que fa de guia per poder tornar a la seva pàtria. El poema es tracta d'una elegía, poema que designa lamentació, en aquest cas per haver hagut de fugir del seu poble i per les ànsiesde tornar al seu país.

Apareix molt el recurs de l'enumeració d'adjectius: "del teu marbre absolut, noble i antic jo com ell". Tan mateix també apareixen epitets com: "nua garriga".

El poeta influenciat per la representació que exerceix Súnion, temple de Poseidó, per als marines, intenta aconeguir el mateix però de manera diferent. Vol ser el far camí al retorn a la seva pàtria que deixà anysenrrere i per això vol ser el temple grec que tant admira, sent així, la llum d'una esperança, la llum camí al retorn.










Aquest és un dels dotze poemes que formen Elegies de Bierville, obra escrita per Carles Riba en el seu exili per França, fugint de la guerra civil espanyola primer, i de la segona guerra mundial després. Varen ser escrites entre el 1939 i el 1942, i publicades en la...