Tècniques per a la escolarització de grups minoritaris.

A continuació us presentem algunes tècniques que poden ser útils alhora d’escolaritzar a grups minoritaris, com ara els gitanos. Abans de comença, però, hem de comentar que no es un tema únicamentde l’escola, sinó que han de intervenir tots els membres de la societat.
Com ja sabem, la realitat social actual és cada vegada més heterogènia; heterogeneïtat que s'observa en molt diferentsaspectes, i un d'ells, el cultural, és cada dia més important i notable gràcies als moviments de població, la immigració i la facilitat per a les comunicacions i l’intercanviï d'informació. Per aquestmotiu, la societat ha de canviar la seva actitud envers aquests grups minoritaris (en aquest cas, els nens gitanos). Hauria de començar per respectar a les altres cultures, conèixer la cultura gitana pera la desaparició de prejudicis i estereotip. També, hauria de canviar les actituds en les generalitzacions sobre fets on intervenen membres gitanos. Un exemple, els mitjans de comunicació, sobre eltractament de les notícies, la iconografia prejudiciosa, l'ús del terme gitano per a generalitzar o per a adjectivar accions mal vistes.
Pel que fa a l'escola, no està aliena a aquestaheterogeneïtat; la realitat educativa és un reflex de la realitat social de la qual forma part. L'escola també és diversa, i ha d’utilitzar una sèrie d’estratègies per millorar aquesta situació. A continuació uspresentem algunes d’aquestes estratègies:
- Evitar la segregació en les aules i les escoles específiques (sense oblidar que una política d'habitatge que concentri als gitanos en un barri és alhorauna concentració de nens gitanos en la mateixa escola).
- Potenciar l'accés a l'Educació Infantil de la població gitana. En els barris on no existeixi, han de crear-se els dos cicles completsd'educació infantil, facilitant places, gratuïtat... treballant des del principi hàbits de socialització, convivència, normes, interculturalidad, confiança i participació de la família en l'escola, etc....