Tarzan

MÚSICA I CINEMA


4rt B

1.Defineix tots aquests conceptes que han anat apareixent en les unitats anteriors (aquí tel’s donem barrejats) indica si es tracta de conceptes musicals, cinematogràfics o de tots dos tipus i fes una definició de cadascun d’ells:

Ars antiqua: ésel terme de la musicología per referir-se a la música polifónica d’un período concret anterior al segle XIV. Es vadesemvolupar especialmente bé a França. Va tenir com a manifestació el motet politextual.

Ritme: En una successió de sons, síl·labes, batecs, etc., manera de succeir-se i d’alternar forts i febles, llargs i breus, especialment que es produeix periòdicament en una frase musical, en un vers, en un batement, etc.

Timbre: Qualitat del so que fa que es distingeixin dos sons de la mateixa altura iintensitat produïts per instruments diferents, el qual depèn de les notes harmòniques que acompanyen la fonamental.

Cant gregorià: cant que pronuncien els papes del gregori.

Melodía: Successió de sons amb coherència musical

Cinematografia: Art de representar imatges en moviment en una pantalla, mitjançant la fotografia.

Banda sonora: Franja d’una cinta cinematogràfica o de vídeo que té elso enregistrat.

Baix continu: Línia ininterrompuda del baix instrumental que s'estén durant tota l'obra, d'on en prové la denominació, sobre la qual un instrument polifònic estructura la seva realització, en les obres compostes, aproximadament, des del 1600 fins al 1770.L'elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l'estil, l'indret i la formacióinstrumental de què disposava el compositor. Normalment, el nombre d'instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos: un instrument polifònic destinat a la realització harmònica (orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc.) i un de corda o vent (viola de gamba, violoncel, fagot, etc.), destinat a reforçar melòdicament la línia del baix. El nombre d'instruments augmentava quan també hofeia el gros del conjunt instrumental, de manera que fins i tot podia arribar a tenir, com en el cas dels concerti grossi, dos grups independents de continu, un per al concertino i un altre per al ripieno.
Tràveling: Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar la càmera que va muntada sobre un suport en moviment.

Música diegètica:part de la banda sonora d’un film la qual la Font del so és uncos visible a la pel·lícula.

Sonata: Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic.

Simfonia: Composició musical en forma de sonata escrita per a orquestra simfònica.

Òpera rock: Una òpera rock és un gènere de música nascut al segle XX el qual combina les veus que habitualment s'utilitzen en l'òpera, però amb un ritmediferent a aquesta, en el seu lloc, se li afegeix el ritme de la música rock, o el l'heavy metall. Moltes vegades aquest tipus de composicions difereixen dels àlbums de rock convencionals ja que mantenen una temàtica determinada en la lletra de les cançons o recorren a cançons cícliques.

Melodrama: Obra teatral, cinematogràfica, etc., que tracta de commoure per l’exageració de les situacions idels sentiments.

Futurism: Moviment artístic i literari d’avantguarda del començament del segle xx, que rebutja la tradició i la reverència al passat, defensa les innovacions tècniques del present i del futur i exalta la velocitat i la violència.

Rock and roll: Estil musical en què predomina la veu, sorgit de la fusió de la música popular negra i d’elements extrets del folklore blanc americà.Blues: Forma musical elaborada pels negres dels Estats Units, caracteritzada per una fórmula harmònica constant i un ritme a quatre temps.

Espot: Espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals.
dodecatonisme: Tècnica de composició que no segueix les lleis de la tonalitat i es basa en l’ús exclusiu d’una sèrie de dotze semitons de l’escala prèviament...