Tastautors 22/01/10: ‘delên’ i ‘la increïble història de carles carolina’
Páginas: 2 (382 palabras)
Publicado: 3 de mayo de 2010
El passat divendres vaig anar fins a Cardedeu, arrossegat pel nostre discordiant Oriol, per anar a veure el concert de la increïble història de Carles Carolina. Enguany, el Festival Tastautors, deCardedeu, compleix la seva 6a edició i he de dir que amb un èxit absolut. La sala es va omplir fins dalt, amb totes les taules plenes i la gent dempeus. Segurament, l’únic que es pot retreure al’organització és la falta de puntualitat. Però ja sabeu què diuen: les coses bones es fan esperar.
No n’esperava gaire de Delên, per no dir res, que venien a presentar el seu disc de debut: ‘Sa roba estesa(2009)’. Tanmateix, al final del certamen, quan els vaig comprar l’àlbum i vaig veure després que estava produït per en Jaume Pla (Mazoni) em va venir de cop a la memòria que ja havia llegit sobreells. Com podeu endevinar fàcilment vaig quedar captivat per l’intimisme d’aquest grup menorquí. Sentir-los en directe, sense haver sentit mai res d’ells, va fer que estigués atent a cada peça,expectant, per veure com seria la següent cançó. Realment en vaig gaudir molt. Les millors cançons de la nit van ser una fantàstica ‘Gener’ que recorda el pop de Mishima, ‘Crid’ i una ‘Vull perquès’ que deixàtot el públic emocionat amb el crit desesperat i sentit d’en Quim Torres com a cloenda. Imprescindible.
Del dolç i reposat so del violí es passà a l’energia de ‘La increïble història de CarlesCarolina (2009)’. Una actuació brillant, un domini del directe que em deixà bocabadat, connexió amb el públic des del primer instant i humor, molt d’humor. Així que qui en tingui oportunitat i vulguipassar-s’ho d’allò més bé que no dubti en anar a veure el nou projecte musical d’en Ramon Garriga. Les millors cançons van ser ‘Que algú marqui un gol’, explosiva en el directe, ‘Poc és poc’ i ‘En Pau volfer net’. La increïble història de Carles Carolina té un futur molt prometedor davant seu si segueix en aquesta línia…ieeeeeepa!
Així que ja ho sabeu, si teniu un divendres lliure no dubteu...
No n’esperava gaire de Delên, per no dir res, que venien a presentar el seu disc de debut: ‘Sa roba estesa(2009)’. Tanmateix, al final del certamen, quan els vaig comprar l’àlbum i vaig veure després que estava produït per en Jaume Pla (Mazoni) em va venir de cop a la memòria que ja havia llegit sobreells. Com podeu endevinar fàcilment vaig quedar captivat per l’intimisme d’aquest grup menorquí. Sentir-los en directe, sense haver sentit mai res d’ells, va fer que estigués atent a cada peça,expectant, per veure com seria la següent cançó. Realment en vaig gaudir molt. Les millors cançons de la nit van ser una fantàstica ‘Gener’ que recorda el pop de Mishima, ‘Crid’ i una ‘Vull perquès’ que deixàtot el públic emocionat amb el crit desesperat i sentit d’en Quim Torres com a cloenda. Imprescindible.
Del dolç i reposat so del violí es passà a l’energia de ‘La increïble història de CarlesCarolina (2009)’. Una actuació brillant, un domini del directe que em deixà bocabadat, connexió amb el públic des del primer instant i humor, molt d’humor. Així que qui en tingui oportunitat i vulguipassar-s’ho d’allò més bé que no dubti en anar a veure el nou projecte musical d’en Ramon Garriga. Les millors cançons van ser ‘Que algú marqui un gol’, explosiva en el directe, ‘Poc és poc’ i ‘En Pau volfer net’. La increïble història de Carles Carolina té un futur molt prometedor davant seu si segueix en aquesta línia…ieeeeeepa!
Així que ja ho sabeu, si teniu un divendres lliure no dubteu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.