Teatre El Princep Encantat
Páginas: 16 (3916 palabras)
Publicado: 3 de octubre de 2012
Taller Teatre El Príncep Encantat
1r. Acte
Això era i no era un jove que vivia al seu castell. Un dia d’avorriment era a la seva cambra tocant el flabiol.
... Jove assegut a una cadira distret tocant una melodia amb el flabiol.
... Apareix una vella anciana i toca el bauló de la porta del castell.
B. – I mireu-me ara aquí lo que sa crisi a on m’ha deixat. Jo que som bruixa, ni eltarot televisiu em va treure de la ruïna. Venedora ambulant som ara.
(Pom Pom pom)
... El Príncep atura de tocar i mira cap al passadís, esperant que el seus criats obrin la porta i segueix tocant el flabiol.
(Pom Pom pom)
... El jove atura, empipat, de tocar i mira cap al passadís amb mala cara, esperant que el seus criats obrin la porta i segueix tocant el flabiol. Empipat crida:- Criats! Que voleu obrir!
(Pom Pom pom)
... El jove tira el flabiol a la senalla, s’aixeca i anant cap a la porta.
P. - No si ja hi vaig jo! ... on s’ha vist que jo obri la porta.
... Obre la porta i entra tota nerviosa la vella, amb una enciclopèdia. El jove s’asusta de que la vilatana hagi entrat amb tanta lleugeresa al castell. I la vella ja entra xerrant.
B. - Bones tardessenyor (s’atura i es gira) Per què deu ser vostè el senyor de la casa?... aquí li duc una fantàstica oportunitat de enriquir la seva existència. Una fantàstica..//.. El jove interromp.
P. - Un moment vilatana emprenyosa! Quí ès vostè?
B. – Maria Sampol, per servir-lo. Encara que a mi me coneixen per es mal nom, Na Maria Moixera. Venc a oferir-li un tresoret per vostè i la seva família.
P.-Senyora l’hi prec que surti, no en vull jo de tresorets!
La vella mirant la casa que te luxes... xafardejant.
B. - No hi ja ho veig que a vostè li va beeeeeeeeee (exigerant). Però “el Saber no ocupa lugar”. L’hi duc aquesta fantàstica i ermosa enciclopèdia. Que l’hi anirà fantàstica per a la seva intel·ligència. Ho trobarà tot aquí... tooota la saviesa del món.
P. - Que no en vull jod’enciclopèdies!!
B. – Pot trobar qualsevol paraula. (gesticula amb les mans fent un arc i l’hi enfloca una mamballeta al jove)
P. – Que no vull res! Que és sorda?
B. – Fins i tot hi troabrà la paraula: ESTERNOCLEIDOMASTOIDEO
P. – Esternocleido,,, esternocledomasto, esternocleidoque que que que QUE SE’N VAGIIII, he dit.
B. – Però si és baratíssima, es regalada, per voste sols serien 80 € al mes.P. – Que li he dit que no!
B. – Ido 100 € ja li anirà be. Regalada!
P. - Però si m’acaba de dir 80€,,, vagise’n!
B. – 180, ni tu ni jo.
... El jove canvia d’estratègia, s’ho pensa...
P. – Sap què? Que m’ha convençut. Hau tengui (fa com si mirar la cartera i la va conduïnt cap a la sortida) tengui, tengui.
B. – Què be, per í un que ha caigut, perdó perdó ,, vostè ha pres una grandecisió. Canviarà la seva vida.
... mentre el jove fa que cerca que te cerca, la dona no s’adona que l’han treta fora del castell. I el jove tanca amb força la porta.
P.- Idò avui no serà. Adeu!
... la dona en sentir el cop de la porta torna a la realitat i que l’han engegada... empipada....
B.- Ay,, lo que m’ha fet, aquest betzol. I quin mal educat. Es que no tenen consideració. Maleït siguiEngegar-me així tan deshonrosament. Mal l’hi caigui un llamp i set anys de mala sort. (s’atura i pensa... s’exalta) Però què dic,, si jo som bruixa... encara no m’ha caducat es carnet.
... mentres el jove ha tornat a relaxar-se i comença a tocar el flabiol...
B. – Ara t’enrecordaràs malcarat! Ripitití Ripititam. ... Amb aquest conjur l’home maleducat canviarà... de beneit a educat. RipititíRipititam d’horrorós a voluntariós. Jiji jijijii jiji ja!
... el jove/príncep fa un sotrac i cau al terra en un desmai...
B. – A partir d’aquest moment seràs un home de servei i l’amabilitat serà el teu do. Un heroi a la força hauràs de ser.
Fi de la 1era escena
2na Escena
Bosc amb caminet.
Surt botant una pilota.
Eu de na Caperutxa:
C. – Au trò, du!
Apareix...
1r. Acte
Això era i no era un jove que vivia al seu castell. Un dia d’avorriment era a la seva cambra tocant el flabiol.
... Jove assegut a una cadira distret tocant una melodia amb el flabiol.
... Apareix una vella anciana i toca el bauló de la porta del castell.
B. – I mireu-me ara aquí lo que sa crisi a on m’ha deixat. Jo que som bruixa, ni eltarot televisiu em va treure de la ruïna. Venedora ambulant som ara.
(Pom Pom pom)
... El Príncep atura de tocar i mira cap al passadís, esperant que el seus criats obrin la porta i segueix tocant el flabiol.
(Pom Pom pom)
... El jove atura, empipat, de tocar i mira cap al passadís amb mala cara, esperant que el seus criats obrin la porta i segueix tocant el flabiol. Empipat crida:- Criats! Que voleu obrir!
(Pom Pom pom)
... El jove tira el flabiol a la senalla, s’aixeca i anant cap a la porta.
P. - No si ja hi vaig jo! ... on s’ha vist que jo obri la porta.
... Obre la porta i entra tota nerviosa la vella, amb una enciclopèdia. El jove s’asusta de que la vilatana hagi entrat amb tanta lleugeresa al castell. I la vella ja entra xerrant.
B. - Bones tardessenyor (s’atura i es gira) Per què deu ser vostè el senyor de la casa?... aquí li duc una fantàstica oportunitat de enriquir la seva existència. Una fantàstica..//.. El jove interromp.
P. - Un moment vilatana emprenyosa! Quí ès vostè?
B. – Maria Sampol, per servir-lo. Encara que a mi me coneixen per es mal nom, Na Maria Moixera. Venc a oferir-li un tresoret per vostè i la seva família.
P.-Senyora l’hi prec que surti, no en vull jo de tresorets!
La vella mirant la casa que te luxes... xafardejant.
B. - No hi ja ho veig que a vostè li va beeeeeeeeee (exigerant). Però “el Saber no ocupa lugar”. L’hi duc aquesta fantàstica i ermosa enciclopèdia. Que l’hi anirà fantàstica per a la seva intel·ligència. Ho trobarà tot aquí... tooota la saviesa del món.
P. - Que no en vull jod’enciclopèdies!!
B. – Pot trobar qualsevol paraula. (gesticula amb les mans fent un arc i l’hi enfloca una mamballeta al jove)
P. – Que no vull res! Que és sorda?
B. – Fins i tot hi troabrà la paraula: ESTERNOCLEIDOMASTOIDEO
P. – Esternocleido,,, esternocledomasto, esternocleidoque que que que QUE SE’N VAGIIII, he dit.
B. – Però si és baratíssima, es regalada, per voste sols serien 80 € al mes.P. – Que li he dit que no!
B. – Ido 100 € ja li anirà be. Regalada!
P. - Però si m’acaba de dir 80€,,, vagise’n!
B. – 180, ni tu ni jo.
... El jove canvia d’estratègia, s’ho pensa...
P. – Sap què? Que m’ha convençut. Hau tengui (fa com si mirar la cartera i la va conduïnt cap a la sortida) tengui, tengui.
B. – Què be, per í un que ha caigut, perdó perdó ,, vostè ha pres una grandecisió. Canviarà la seva vida.
... mentre el jove fa que cerca que te cerca, la dona no s’adona que l’han treta fora del castell. I el jove tanca amb força la porta.
P.- Idò avui no serà. Adeu!
... la dona en sentir el cop de la porta torna a la realitat i que l’han engegada... empipada....
B.- Ay,, lo que m’ha fet, aquest betzol. I quin mal educat. Es que no tenen consideració. Maleït siguiEngegar-me així tan deshonrosament. Mal l’hi caigui un llamp i set anys de mala sort. (s’atura i pensa... s’exalta) Però què dic,, si jo som bruixa... encara no m’ha caducat es carnet.
... mentres el jove ha tornat a relaxar-se i comença a tocar el flabiol...
B. – Ara t’enrecordaràs malcarat! Ripitití Ripititam. ... Amb aquest conjur l’home maleducat canviarà... de beneit a educat. RipititíRipititam d’horrorós a voluntariós. Jiji jijijii jiji ja!
... el jove/príncep fa un sotrac i cau al terra en un desmai...
B. – A partir d’aquest moment seràs un home de servei i l’amabilitat serà el teu do. Un heroi a la força hauràs de ser.
Fi de la 1era escena
2na Escena
Bosc amb caminet.
Surt botant una pilota.
Eu de na Caperutxa:
C. – Au trò, du!
Apareix...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.