Tema 33

Tema 33. Mesures penals alternatives: Referències al Codi penal i
normativa reglamentària.

Esquema
I. Mesures penals alternatives
1. Antecedents històrics i evolució
2. Definició i característiques
3. Referències al Codi penal
4. Referències a la normativa reglamentària
II. Substitució de les penes privatives de llibertat
1. Referències al Codi penal
2. Els treballs en benefici de la comunitat3. Referències a la normativa reglamentària
III. Suspensió de les penes privatives de llibertat
1. Suspensió ordinària
2. Suspensió extraordinària
3. Suspensió per malaltia greu amb patiments incurables
4. Suspensió per trastorn mental greu sobrevingut
5. Referències a la normativa reglamentària
IV. Les mesures de seguretat
1. Referències al Codi penal
2. Referències a la normativa reglamentàriaI. Mesures penals alternatives
1. Antecedents històrics i evolució
L’any 1981 es van transferir les competències en matèria de justícia juvenil a la
Generalitat de Catalunya, moment en el qual es van iniciar els primers treballs en
l’àmbit de l’execució de mesures en medi obert. Posteriorment, l’any 1984 es van
traspassar les competències en matèria penitenciària. La voluntat de la Generalitatd’anar assumint aquestes competències i els principis rectors en matèria penal,
expressats a les Recomanacions del Consell d’Europa, van propiciar la creació de la
primera experiència en mediació i reparació penal en la jurisdicció de menors (1990) i
el Servei d'Atenció i Orientació Social, que l’any 1991 va començar a assessorar els
òrgans judicials i a fer el seguiment de les mesures penalsalternatives del Codi penal
anterior.
En aquest context, quan el 25 de maig de 1996 va entrar en vigor la Llei orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, la qual modificava el sistema penal
existent fins llavors, ja estaven creades les condicions per assumir l’execució de les
noves mesures penals alternatives a la presó.

Primerament, el Departament de Justícia va assignar la competència del’assessorament i l’execució d’aquestes noves mesures a la Direcció General de
Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil. Posteriorment, mitjançant un decret de
reestructuració del Departament, es van assignar al Servei de Mesures Penals
Alternatives de la Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives,
actualment integrada a la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat iJustícia
Juvenil, com a Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat, el
qual en té actualment la competència.
Des del primer moment, el Departament de Justícia va posar al servei dels òrgans
judicials de Catalunya uns equips territorials de professionals per atendre les
necessitats d’assessorament tècnic i d’execució d’aquestes mesures.
A Barcelona, el programa d’execució demesures penals alternatives està gestionat
per una entitat externa des de l’any 2001. A Girona, Lleida, Tarragona i Terres de
l’Ebre la gestió de l’execució de les mesures penals alternatives ha correspost als
serveis socials d’àmbit penal fins a l’any 2010, any en què la seva gestió també ha
passat a una entitat externa.
La supervisió i el seguiment de la gestió d’aquests programes els duu a termedirectament el Servei de Mesures Penals Alternatives.
2. Definició i característiques
Les mesures penals alternatives permeten als òrgans judicials (jutges i tribunals) donar
una resposta menys aflictiva que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una
falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que se salvaguarden els drets de les
víctimes. Les mesures penals alternatives combinen:- L’element retributiu de la pena. L’internament en un centre és substituït per una
mesura que, en la majoria dels casos, consisteix a fer una activitat que comporta un
benefici per a la comunitat.
- Els aspectes relacionats amb la prevenció general i especial de la pena pel fet que
s’aborden les causes que motiven el delicte i, per tant, s’orienten a reduir el risc de
reincidència.
- La...