TemaHistòria 9. La Guerra Civil (1936-1937)

9.1. L’esclat del conflicte
De febrer a juliol
La situació política i social. Causes del conflicte:
·        Triomf electoral del Front Popular (forces d’esquerres)
·        Forta tensió entre les forces socials i polítiques i violència
-  L’Església, els grans propietaris i els sectors influents de la burgesia recelen del govern d’esquerres
-  Dificultats del govern per garantir l’ordrepúblic
·        Crispació del clima polític pels assassinats de José del Castillo i José Calvo Sotelo
·        Justificació de l’alçament
-  Responsabilitzen al govern de la conflictivitat social existent, l’acusen de voler “bolxevitzar” Espanya i de trencar la unitat d’Espanya (concessió d’estatuts d’autonomia)
El cop d’estat
Planificat per un sector de l’exèrcit després del triomf del FrontPopular
-  El general Sanjurjo, cap de la conspiració, rep el suport dels militars monàrquics i conservadors
-  El general Mola dirigeix la conspiració des de Pamplona, feu del tradicionalisme antirepublicà (requetès)
-  Altres militars compromesos
-  Suport de la Falange
·        L’alçament militar a Melilla (17 juliol) i domini del Protectorat del Marroc pels insurrectes (18 de juliol) ide Ceuta
-  Èxit de l’aixecament militar a Canàries; el  general Francisco Franco es posa al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica, el millor equipat i professional de les forces armades espanyoles (19 juliol)
·        A la Península (19 de juliol):
-  Declaració de l’estat de guerra a Pamplona i control de Navarra (general Mola)
-  Els militars conspiradors s’aixequen a diverses ciutats
·       Triomf del cop d’estat a :
-  Meseta Nord (excepte Burgos i Valladolid)
-  Saragossa, Galícia i Mallorca (general Goded)
-  Sevilla i Andalusia Occidental (general Queipo del Llano)
·        Fracàs del cop d’estat a:
-  Les ciutats més importants
-  Madrid: ni la Guàrdia Civil ni Guàrdia d’Assalt recolzen l’alçament
José Giral substitueix Casares Quiroga com a cap de govern i autoritza ladistribució d’armes (partits de Front Popular i sindicats)
La insurrecció a Catalunya
·        Fracàs de la insurrecció a Catalunya, dirigida pel general Goded (19 de juliol)
-     Militars insurrectes intenten ocupar els centres de poder
-     Alguns militars no van acudir a la conspiració i els rebels van haver de detenir als militars contraris al cop. Control per part d’obrers i guàrdiesd’assalt
-    La Generalitat compta amb la fidelitat de la Guàrdia d’Assalt i d’alguns militars lleials que faciliten informació. La Guàrdia Civil també sufoca els insurgents
-    Sindicats i partits polítics mobilitzen centenars de treballadors per participar en la lluita
·        Les forces lleials a la Generalitat i obrers armats assalten la Capitania de Barcelona i el general Goded es empresonat·        La fi de l’aixecament de Barcelona influeix decisivament a la resta de Catalunya
·        El paper decisiu de les organitzacions obreres (sobretot CNT-FAI) suposa un nou poder real: els obrers armats
9.2. Els bàndols enfrontats i les implicacions internacionals
Republicans i “nacionals”
·        Espanya queda dividida en dues zones
-  Zona republicana: zones urbanes i industrials,onles organitzacions obreres estan més arrelades. Catalunya, País Bascs, Madrid, el Llevant, Astúries i Madrid
-  Zona rebel (“nacional”): àrees de predomini agrícola i ramader, tradicionalment conservadores. Galícia, la Meseta Nord, La Rioja, Navarra, part d’Aragó i alguns punts d’Andalusia,Balears i Canàries, i el Marroc espanyol
-  Menor pes demogràfic i geogràfic de la zona en poder delsinsurrectes
·        Efectius militars. Recolzaments:
-  Els rebels compten amb l’exèrcit d’Àfrica, gran part de la infanteria i l’artilleria peninsulars, la majoria dels oficials de la marina (no sotsoficials i soldats)
-  La República compta amb l’aviació
·        Forces d’ordre públic:
-  Rebels: principalment de la Guàrdia Civil
-  La República: la resta, majoritàriament a favor...