Temari De Literatura Catalana

TEMARI PLANIFICACIÓ TEMPORAL DE LITERATURA CATALANA

* Quan parlem de literatura contemporània, siga assaig, narració, poesia o teatre, ens referim a la literatura del s. XX, que dividim en abans de la Guerra Civil i després de la Guerra Civil Espanyola.

OBJECTIUS GENERAL DE L’ENSENYAMENT LITERARI.
La didàctica de la llengua ii de la literatura és una disciplina que té el seu origen enla pràctica i en aquesta es troba també el seu objectiu: fer realitat de la forma més adequada els propòsits que s’hi pretenen aconseguir. Aquests propòsits es corresponen amb el conjunt de formulacions explícites i valors que la societat atribueix a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua i de la literatura en relació amb les expectatives sobre els coneixements lingüístics que han de tenir elsciutadans. Aquests objectius amplíssims els trobem compartits amb eles diferents àrees i són comuns i estan presents en la transmissió/assimilació dels sabers que repercuteixen en els continguts i en el desenvolupament de tot el currículum escolar.
Pel que fa als objectius a aconseguir, la didàctica de la llengua i de la literatura ha de perseguir una doble finalitat: d’una banda, l’escola ha dedesenvolupar les aptituds de l’alumne relatives a la comprensió i l’expressió de textos orals i escrits; de l’altra, ha de conduir l’alumne cap al domini d’un determinat nombre de regles i de convencions característiques de les llengües estudiades que serveixen de suport a la comunicació.
En relació amb la primera finalitat, l’escola elabora els aprenentatges nous a partir de les adquisicionsconstruïdes en el marc familiar i les enriqueix mitjançant la realització d’activitats articulades amb les diverses pràctiques lingüístiques exigides per la societat.
Pel que fa a ala segona finalitat, l’escola ha de permetre l’alumnat de trobar-se amb múltiples activitats d’estructuració amb vista a la consecució de nocions que faciliten un estudi sistemàtic de les característiques específiques deles llengües en qüestió.
Si especifiquem un poc més aquests objectius, l’aprenentatge del llenguatge verbal comprèn les següents dimensions didàctiques:
1. Una dimensió operativa que té per objecte l’ús directe de la llengua.
2. Una dimensió reflexiva que fa referència al coneixement de les estructures i funcionament literari i lingüístic, sense oblidar-nos de l’apreciació del valor estètici les activitats metalingüístiques a partir de la anàlisis.

La competència literària.
A partir de la definició de Chomsky de que “el coneixement interioritzat d’un sistema (a través de deduccions, induccions i inferències lògiques) que permet la sistematització de dades (lingüístiques, literàries o semiòtiques)”, s’ha acceptat que la competència lingüística assumeix la base estructural sobrela qual s’organitzen les formes d’expressió dels parlants, les regles més generals, les condicions mínimes, les possibles interioritzacions del sistema, a través de deduccions i induccions.
Per a Bierwish la competència literària és una capacitat humana específica que possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels sues efectes. No és una capacitat innata, sinó unahabilitat la determinació de la qual ve condicionada per factors sociolingüístics, històrics, estètics i d’altres. Mentre per a Dijk la noció de competència literària s’entén com l’habilitat o la capacitat dels éssers humans per a produir i interpretar textos literaris.
Per a Fish (1989), la competència literària és el resultat de la interiorització de les propietats del discurs literari (des deles tècniques i elements retòrics fins a la teoria dels gèneres), tot això assimilat per la nostra experiència com a lectors.
D’entre els diversos components de la competència literària cal citar:
* Els coneixements textuals i discursius.
* Sabers lingüístics per a la descodificació.
* Sabers pragmàtics per a reconstruir la situació enunciativa presentada al text. (Mendoza, 1998)....