Teoria De L'educació

El fracàs escolar vist de del punt de vista de la PSC, ens planteja una mirada enrrera per veure un canvi en la realitat social, vers aquesta problemàtica.
Sitirem la vista enrera, podem veure l’educació com a indicatiu de classe social. Les families amb un alt poder adquisitiu es podien permetre escolaritzar els seusfills/es. Per a una familia humil i treballadora, era més coplexe i en alguns casos no s’ho podien permetre. Si dins d’una familia benestant hi havia fracàs escolar,es deia que no estudiava perquè es dedicava als negocis familiars i quedava tapat. Per a una familia treballadora, el fracàs escolar tenia connotacions mésnegatives, que no afavorien en absolut a la persona. Aquesta era la dimenció subjectiva que persevia, perquè això era el que li transmitien, “ser una fracasat” i elllenguatge com a portador de la realitat, ajudava a fomentar aquesta manera de veure-la. “Sinó serveixes per estudiar, a treballar”. No es plantejava la motivació, niestratègies personalitzades per donar oportunitats a tothom d’un desenvolupament en tots els aspectes.
Avui, per sort, aquesta perspectiva de l’escola sembla ser mésevolucionada. L’educació és un dret per a tohom, amb una acció educativa orientada a resoldre tot tipus dificultats. Competència primerament de la familia, com aprimer agent socialitzador, que dona a la persona els primers significats de la realitat social en la que viu i després de l’escola com a segon agent socialitazador.D’aquí ve la necessitat que sigui una tasca compartida.
I per acabar cal recalcar que això ha estat un canvi en la societat produit per un canvi en les persones.