Teoria del joc

INTRODUCCIÓ
El joc ha estat present al llarg de tota la història de la humanitat i és de caràcter universal. Els nens i nenes de totes les cultures i en totes les èpoques han jugat, però des del punt de vista de l’antropologia cultural s’ha comprovat que el joc infantil posseeix unes característiques diferents en funció de la cultura que s’estudia.
Consideració del joc al llarg de la història.Al llarg de tota la història hi hagut diferents autors que pensen que el joc i l’educació ha estat sempre íntimament lligades.
En les diferents cultures s’ha observat que els nens i les nenes han aprés i s’han anat desenvolupant amb l’ajuda dels jocs i d’algunes joguines.
Tant a Grècia com a Roma, el joc infantil era una activitat present en la vida quotidiana dels infants, sent un grandefensor d’aquesta idea, en aquesta època, Plató.
En l’Edat Mitjana, els nens s’acostumaven a jugar amb elements naturals i els de classes socials altes amb joguines elaborades per ells mateixos.
Durant el Renaixement, el joc en la infància torna a recuperar la importància perduda i els nens i nenes realitzen joc a l’aire lliure (pilotes o corda) i jocs d’interior (joc de nines o caixes sorpresa).Fou en el s. XVII quan sorgeix el pensament pedagògic modern en el que el joc educatiu apareix com un facilitador de l’aprenentatge. Aquests joc testimonien una bona voluntat per part dels que pretenen posar en pràctica una nova pedagogia basada en la dolçor i el plaer.
En el s. XVIII el joc s’utilitza com a instrument pedagògic s’imposa amb força entre els pensadors. El gran referent d’aquestaèpoca és Rousseau amb la seva obra “Emili”.
En l’època de la Revolució industrial, al s. XIX, els nens i nenes tenen poc temps per jugar però també és el moment de l’aparició d’un gran nombre de joguines que ampliaran el ventall dels jocs que fins aquell moment es realitzaven, per exemple els jocs de construcció. És l’època de creació de gran escoles pedagògiques com les de Froëbel, Decroly iMontessori.
Ja en el s. XX els jocs es multipliquen i es generalitzen sobretot en el món desenvolupat.

El concepte de joc en l’actualitat
Des de diferents disciplines com són la psicologia, la pedagogia, la sociologia o l’antropologia entre d’altres s’ha intentat realitzar una definició completa sobre que és el joc, però no han arribat a posar-se del tot d’acord. Tot això és degut a que cada autor,cada disciplina, prioritza unes característiques sobre les altres.
Llegint diferents definicions del joc, nosaltres considerem que la que és més escaient per el nostre pràcticum i per tant també per la nostra escola, és la realitzada per Vygotski, des de una perspectiva psicològica:
“El joc constitueix el motor del desenvolupament on es crea les zones de desenvolupament proper i part delsdesitjos insatisfets que es resolen en una situació fictícia”  buscar citació
Segons aquest autor, el joc serveix als nens i nenes de base per poder desenvolupar totes les seves capacitats i a més a través del joc l’infant podrà realitzar els seus desitjos insatisfets creant una realitat fictícia.
Creiem que aquesta definició no és del tot completa, des del nostre punt de vista el joc és unaactivitat necessària pels éssers humans tenint molta importància en l’àmbit social; a la vegada és una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel•lectuals, motores i afectives, tot això es realitza de forma plaent sense sentir-se obligat, i com en qualsevol altra activitat ha de disposar d’un temps i un espai determinat per porta-la a terme.

TEORIES SOBRE EL JOC
J.Piaget
Va néixer aNeuchâtel, Suïssa el 9 d'agost de 1896 i va morir a Ginebra al 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Teoria del desenvolupament
Jean Piaget va centrar-se...