Teoria sociologica clasica

Teoria Sociològica → discurs sociològic que intenta elaborar teories científiques per estudiar la realitat social. Comprensió científica dels fenòmens socials.      Sistema de preposicions enllaçades deductivament. Es refereix a entitats o a propietats d’aquestes entitats que es postulen com a existents. Tracta d’interrelacionar-les causalment mitjançant algun mecanisme causal. Amb l’objected’explicar fenòmens que d’alguna forma no entenem intuïtivament, algun tipus d’enigma Derivar algun tipus de conseqüència científica contrastable (predicció), que podem dir mitjançant algun tipus d’observació si es compleix en la realitat o no. Podem classificar les diferents corrents de la Tª Sociològica de:   Manera històrica → establir vincles d’influència dels diferents corrents que hi hahagut. Manera sistèmica → no ens interessen tant les influències històriques sinó quins són els criteris teòrics que ens divideixen les corrents de forma que quedin dividides per les coses més rellevants, profundes. Tres criteris: o o o Realisme / No realisme Internalisme / Externalisme Individualisme / Holisme

REALISTES / IREEALISTES Realisme → postura filosòfica que podem dividir en dos tesis:R. Ontològic / R. Epistemològic R. Ontològic → ontologia és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de l’existència, què volem dir quan diem que una cosa existeix. Afirmació sobre existència: existeixen entitats / propietats i que existeixen independentment dels nostres coneixements, creences, etc... existeixen independentment de nosaltres. No és una tesi sobre la realitat sinó quediu que hi ha alguna cosa que existeix però no quina cosa. El que existeix, o almenys part del que existeix, existeix independentment de nosaltres. R. Epistemològic → no només hi ha una realitat independent de nosaltres sinó que la podem conèixer. No ens diu amb quin sistema conceptual l’hem de conèixer: per exemple, diferents tipus de mapa d’un mateix territori: per un realista el territori és elmateix, però hi ha diferents sistemes conceptuals per captar la realitat segons unes o altres dimensions. Irrealisme → nega les dos tesis realistes. Molts científics socials són irrealistes en un sentit instrumental: no importa l’existència real de certes entitats sinó contemplar l’experiència fenomènica i veure si ens serveix per predir. Un exemple és la llei de la oferta i la demanda delsneoclàssics → si es compleixen les prediccions no importa si existeix la utilitat, l’oferta, etc... el que compta és que la Tª sigui un instrument útil. Aquesta postura és molt freqüent en les CCSS. Un altre exemple seria el construccionisme: el que nega és la tesis de que la realitat social sigui independent de nosaltres → nosaltres som els que construïm la realitat. Com? Hi ha molts tipus deconstruccionisme: perceptiu, pragmatista, etc.

G. Vico (S. XIX) és el primer que diu que la realitat social és producte de les accions humanes, conducta humana. Depèn de quin tipus de constructivisme ens acostem més al realisme o a l’irrealisme. Per ser construccionista irrealista s’ha d’afirmar que la realitat social és quelcom ideal i es podria transformar amb el discurs (Berger i Luckman afirmen quesi definim les coses d’una forma fem que existeixin). INTERNALISME / EXTERNALISME Internalisme → significa creure que existeixen “estats mentals” com creences, desitjos, intencions, pors, projectes, informació, etc... i també creure que aquests estats mentals són causalment eficients per la nostra conducta → tenen influència causal i per tant la nostra conducta pot explicar-se a partir d’aquestsEM causalment. Tendirà a fer explicacions intencionals. Weber és el primer en assignar / atribuir EM al subjecte. Si no acceptem l’existència dels EM la ciència social té els dies comptats, tard o d’hora la neurofilosofia ho explicarà i no caldran CCSS. La gent actua per què té raons, motius que expliquen la seva acció científicament. Explicació causal en el mateix sentit de que la força de la...