teoria d ela comunicacion

 Teoria dels sistemes
Un sistema és un conjunt de coses o de qualitat que estan relacionades entre si i que s’afecten mútuament.
Els sistemes oberts són susceptibles als canvis.
Els “contextos de relació” :
Causa  Conseqüència  Reacció (= retroacció o feedback)
Autoregulació : Informació que té un sistema determinat que li diu com ha d’actuar i que li permet canviar.
La retroacciópot ser de dues classes :
Negatiu : Tendeix a l’estabilitat.
Positiu : Tendeix al canvi.
Tot el que fem és una acció, i tot el que diem és una conducta. No existeix la no-conducta; no podem no comunicar-nos. S’ha d’estar obert a la comprensió de la conducta.
Redundància : quan un patró de conducta es repeteix i no porta al canvi, sinó a la continuïtat del esquemes o sistemes, i per tant ala seva estabilitat.
Un sistema implica relació. La qual té uns elements que integren o no aquest sistema.
La comunicació analògica té una base més primitiva i té a veure amb el sistema hormonal (el qual arriba a totes les parts del cos on hi ha estímuls).
Es poden donar problemes en la comunicació a causa dels patrons culturals establerts. Per poden entendre l’altra cultura fem servir:Metacomunicació : comunicació sobre les nostres relacions (en referència amb la resta de persones).
Puntuació semàntica : Interpretació dels fets a partir d’unes creences culturals.
Totalitat : Les parts afecten el tot.
Equifinalitat : No estem condicionats genèticament.
Un sistema obert és un sistema viu. A diferència d’allò determinat genèticament, nosaltres podem aprendre, millorar... endefinitiva, canviar. Però ens han educat de manera que no creguem que canviar és possible. El llenguatge pren un caràcter repressor.
No tot ha de ser canvi; sense estabilitat no podríem variar, és a dir, que cal certa estabilitat. El cos, més enllà de la forma externa, ens dóna la informació. Encara que no siguem conscient, quan interactuem rebem informació. En part, és gràcies a la nostra conducta.
Unsistema tancat està determinat per les seves condicions inicials. Però en un sistema obert no s’està determinat per la genètica, però si per el context social.
Si no se’ns ensenya la metacomunicació, cometrem els mateixos errors familiars. Per això, és important que des de l’educació se’ns ajudi a prendre consciència del problema i poder canviar-ho.
El problema de relació el tenim incorporat ales nostres cèl·lules :
Relacions complementàries : Hi ha una màxima diferència. Un domina i els altres estan subordinats.
Relacions simètriques : Té la mínima diferència, hi ha un equilibri.
“Qualsevol part afecta el tot”. El cos és un sistema de sistemes.
Naturalment la vida es pot desenvolupar gràcies a la col·laboració. Per contra, socialment ens ensenyen a competir (lluitar contra elsaltres). El primer ens dóna confiança i l’altre desconfiança.
Els éssers humans són sociables, i es regeixen pel “Principi de col·laboració” que permet que jo sigui jo.
Col·laborar : de forma natural, confiança, jo i tu (incloent)
Competir : de forma social, desconfiança, jo o tu (excloent)
Es busca el plaer : sexual, financer, drogues, etc. Però s’ha quedat pel camí el plaer de col·laborar.Però la societat ens diu el contrari, promou uns valors que van vers la vida.
El problema es que entra en conflicte : allò que els pares volen de nosaltres vers la nostra tendència humana.
Mapa cognitiu : és una sèrie de coordenades que serveixen per fer funcionar el sistema. Aquest respon a unes condicions històriques i socials.
Quan la realitat i el mapa no coincideixen, el mapa ha decanviar. Intenta adaptar el seu mapa o construcció cultural a tot el seu territori. Aquest és el joc simbòlic que dóna ordre, organització i sentit. També hi ha el joc maligne del tu o jo.
A conseqüència de catàstrofes irracionals humanes, com les guerres mundials o el feixisme, es va començar a estudiar l’ésser humà. El coneixement de les seves necessitats ens planteja com són les persones...