TEXT EXPOSITIU

TEXT EXPOSITIU
NOCIONS SOBRE L’ALIMENTACIÓ DEL CAVALL
1. ALIMENTS CONCENTRATS. Poden presentar-se de dues maneres. En primer lloc, els grans (cereals), ja siguen sencers, esclafats, picats o inclús mullats. Els més utilitzats són: L'avena, és a dir, grans negres o blancs amb els extrems punxeguts; l'ordi amb valor d'equivalència amb grans més redons, grocs i més durs que l'avena; la dacsa:enormes grans grocs i durs que han de picar-se. En segon lloc els aliments industrials o pinsos es presenten en forma de grànuls, poals o flocs, aquestos contenen cereals i diferents plantes. De vegades es parla d'aliments complets o complementaris del farratge. També podem oferir-li al cavall un suplement de vitamines.
2. ELS FARRATGES. El fenc és herba tallada, seca i premsada en paques. Hi ha elfenc de praderia natural i el fenc de praderia artificial (alfals, trévol, raigràs italià) . Quant a la palla s'utilitza per al llit però el cavall es menja part de la mateixa. És poc nutritiva.
3. ALTRES ALIMENTS. Aquestos completen la ració diària d'aliment o se li donen com a recompensa a tall d’exemple llepolies, pa fruites, remolatxes carlotes, terrossos de sucre, fogasses de pa, algun oli...4. L'AIGUA. Pel que fa a l’aigua ha d'estar sempre a disposició del cavall, que anirà consumint en xicotetes quantitats a voluntat. Un cavall beu aproximadament entre 20 i 40 litres diaris d'aigua.
5. VITAMINES I MINERALS. Durant el creixement, en períodes de treball intensiu o en cas d’una egua lactant, la dieta del cavall pot complementar-se amb vitamines i minerals.
6. COM DETERMINAR LA RACIÓDIÀRIA DE MENJAR. Les necessitats energètiques diàries del cavall es determinen en funció del seu pes i del treball que realitza. La ració es deu reduir quan el cavall està en descans (ració de manteniment) i augmentar en funció del seu treball (ració de treball)
7. DISTRIBUCIÓ DELS ALIMENTS. Es necessari fraccionar (dividir) la ració diària en tres parts com a mínim, o més, ja que la capacitatdel estómac equí és relativament xicoteta. Els aliments han de distribuir-se en l’ordre següent: En primer lloc, el aigua, després el fenc, aliments concentrats i aigua. El menjar principal és el sopar, ja que el cavall té tota la nit per a consumir-la i digerir-la. Si disposa d’un abeurador automàtic, el cavall podrà beure a voluntat.
NOTA:
Precaució: alimentar al cavall a hores fixes i tots al’hora per a que no es posen nerviosos. Després de menjar deuen reposar una hora almenys. Retirar els aliments dubtosos, ja que el cavall no pot vomitar i els seus problemes digestius són normalment greus (còlics).


PREGUNTES
1.ESTRUCTURA:
Descripció/enumeració. L’he utilitzat perquè es una de les maneres més senzilles d’organitzar la informació. El paràgraf d’enumeració està constituïtper una llista de propietats que descriuen com alimentar a un cavall i un altre paràgraf que indicarà de que es va a parlar.
2.ASPECTES PRAGMÀTICS:
La finalitat que presenta aquest text és informar, transmetre uns coneixements sobre l’alimentació del cavall. Es tracta d’un discurs unidireccional ja que els papers d’emissor receptor no són intercanviables. La funció lingüística predominant és lareferencial o representativa. L’emissor és una persona especialitzada en el tema. El receptor podríem calcificar-lo en un nivell de divulgació perquè està adreçat a un lector ampli, encara que el tema no és interessant per a moltes persones soles per a aquelles que tinguen lucre i un mínim de coneixements previs del cavall. La comunicació adopta un caràcter formal, hi ha un grau de formalitat majorque si per exemple, fora una exposició oral del mateix tema. Aquest tipus de text es caracteritza per l‘absència de referències díctiques, ja que l’emissor ni el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai de l’enunciació.
Les marques enunciatives que hi podem trobar en el text són: l’absència de dictis personals, espacials o temporals. L’ús de procediments d’impersonalitat. L’ús de l’eix de...