Textos Descartes

TEXTOS DE DESCARTES!

!
SELE JUNY - 2013 (S4 - OPCIÓ B)!
!

Ara que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament Déu pot fer que siguin tal
com jo les concebo, és suficient poder concebre una cosa sense una altra de manera clara i
distinta per a tenir la certesa que l’una és diferent de l’altra, perquè, si més no per mitjà de
l’omnipotència divina, es podria donar una cosasense l’altra […]. Per tant, a partir del fet que sé
que existeixo i que m’adono que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa és que sóc una
cosa que pensa, concloc amb certeza que la meva essència rau solament en això: que sóc una
cosa que pensa o una substància que no té per essència o naturalesa res més que pensar. I bé
pot ser que jo tingui un cos estretament unit a mi […]; tanmateix,pel fet que d’una banda tinc una
idea clara i distinta de mi mateix com a cosa que només pensa i és inextensa, i d’altra banda una
idea distinta del cos com una cosa que només és extensa i no pensa, és clar que jo, és a dir,
l’ànima per la qual sóc el que sóc, és plenament i veritablement distinta del cos, i que pot existir
sense ell.!
René Descartes. Meditacions metafísiques, vi!

!

2.Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text
les expressions següents:!

!

a) «de manera clara»!
b) «a la meva naturalesa»!

!

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la frase següent del text: «[…] és
clar que jo, és a dir, l’ànima per la qual sóc el que sóc, és plenament i veritablement distinta del
cos,i que pot existir sense ell.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de
Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)!

!

4. Compareu la concepció de la relació entre ment i cos de Descartes amb la concepció de la
relació entre ment i cos (o entre ànima i cos) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia
occidental.!!

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «El que determina que jo
sigui jo és la continuïtat de la meva consciència, no la del meu cos.» Responeu d’una manera
raonada!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
SELE SETEMBRE - 2013 (S1 - OPCIÓ A)!
!

Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allòque la memòria,
plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el
moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només,
que al món no hi ha res de cert. !

!

Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar
incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hihaurà potser algun Déu o un altre poder que
em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç
de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un!
cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos i dels!
sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençutque no hi havia res de res al món, ni
cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certament
no: si estic convençut d’alguna cosa o si penso alguna cosa, sens dubte existeixo. Però hi ha un
ésser enganyador summament poderós i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me
constantment enganyat. No hi ha dubte, doncs, que, si m’enganya, és queexisteixo. Que
m’enganyi tant com vulgui, que no podrà mai fer que jo no existeixi mentre pensi que sóc alguna
cosa. De manera que, un cop examinades totes les coses i amb tota cura, s’ha de concloure que
aquesta proposició, «jo sóc, jo existeixo», ha de ser necessàriament vertadera sempre que la digui
o la pensi mentalment.!
René Descartes. Meditacions metafísiques, ii!

!

2. Expliqueu...