Textos

CONTINGUTS

(tb.,veure branques de la Filosofia al CD del llibre de text)

UNITAT 1

a.- Aproximació a la Filosofia.
b.- La Filosofia i altres modalitats de coneixement.
c.- La Història de la Filosofia.
d.- Les dones filòsofes. Àgora.

UNITAT 2

a.- La Metafísica: preguntes sobre la realitat.
b.- L'Epistemologia: preguntes sobre el coneixement i la veritat.
c.- La Llibertat:anàlisi de l'acció i el problema de la llibertat humana Unit6

UNITAT 3

a.- L'Antropologia: l'origen i evolució de l'ésser humà.

UNITAT 4

a.- La Psicologia: naturalesa humana i cultura.
b.- El llenguatge: naturalesa humana i llenguatge.
c.- La lògica (tot per moodle, i apunts i no hi és al llibre de text).

UNITAT 5, 7 i 8 ( breument, temes de reflexió)

a.- L'ésser humà, la persona.b.- L'acció racional i l'acció moral.
c.- Ideals de vida i teories ètiques.

UNITAT 9

a.- De la societat a la política.
b.- El concepte de ciutadania.

UNITAT 10

a.- El poder polític.
b.- L'Estat social i democràtic de Dret.

UNITAT 11

a.- Problemes socials, econòmics, i polítics actuals.
b.- Participació política i ciutadana a l'inici del segle XXI

UNITAT 1: a.- Aproximacióa la Filosofia Etimologia La paraula filosofia vol dir "amor a la saviesa". Segons Diògenes Laerci (segle II a. C.), Pitàgores va ser el primer que va utilitzar el terme filosofia. Segons Pitàgores només els déus són savis, els homes tenen una tendència natural cap a la saviesa, tenen un desig o afany de saber. En la filosofia sempre han persistit dos elements que es necessiten mútuament: laconsciència de les nostres limitacions (de la nostra pròpia ignorància) i el desig que ens estimula a conèixer allò que ignorem. Inscripció del Temple de Delfos:”Coneix-te tu mateix |

Plató: El filòsof enmig de la saviesa i la ignorància
" [...] cap dels déus no estima la saviesa ni desitja esdevenir savi (car ja ho és), igual que qualsevol altre que sigui savi tampoc no estima la saviesa;tampoc els ignorants no estimen la saviesa ni desitgen esdevenir savis, car la ignorància té precisament com a cosa penosa això: el fet que aquell qui no és bell, ni bo, ni intel·ligent es pensi que ho és prou; així, doncs, el qui es pensa que no li manca res, tampoc no desitja això que no es pensa necessitar.- Qui són, aleshores, oh Diotima -vaig preguntar jo- , els qui estimen la saviesa si no hosón els savis ni els ignorants?- Fins i tot per a un infant -va respondre ella- ja és clar que ho són els qui es troben d'ambdós."
Plató: El banquet, Barcelona, Ed. 62.
 

Aristòtil: la perplexitat del filòsof
 
"Els homes comencen a filosofar, i que així ho van fer originalment, perplexos davant del món; s'interroguen, sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per continuar investigant,segons una progressió gradual, altres qüestions més importants com, per exemple, els canvis de la Lluna i del Sol, els estels i l'origen de l'univers. [...] Per què, si van filosofar per defugir la ignorància, és clar que buscaven el saber a causa del coneixement, i no per cap utilitat. I així es demostra, ja que aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàriesi les relatives al descans i a l'ordre de la vida. És, doncs, evident que no les busquem per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure a qui és per a ell mateix i no per a un altre, així considerem aquesta com l'única ciència lliure, ja que és sola per a ella mateixa. "Aristòtil, Metafísica, 982b 10.
  

K. Jaspers: La paraula filòsof
 
"La paraula grega filòsofs(philosophós) es va formar en oposició a sophós. Es tracta de l'amant del coneixement (del saber) a diferència de qui està en possessió del saber i s'anomena sapient o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui: la recerca de la veritat, no la possessió de la veritat, és l'essència de la filosofia [...]. Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves...