Tim burton i el romanticisme

La visió romàntica dels personatges de Tim Burton: estètica expressionista i adaptació contemporània

Anna Arnal Gas Història de l’audiovisual Comunicació Audiovisual 03/01/12

Índex

1. Introducció ............................................................................................. 3 2. Estètica Expressionista........................................................................... 5 3. Influència de Mèliés i teatralització ........................................................ 8 4. Burton i el Romanticisme ...................................................................... 8 4.1. Edward Scissorhands ..................................... 9 4.2. Sleepy Hollow ................................................. 10 4.3. CorpseBride.....................................................12 4.4. Swenney Todd ................................................. 14 5. Conclusions ............................................................................................... 16 6. Bibliografia ............................................................................................. 17

2

1. Introducció

El cinema contemporani acostuma a rellegir i actualitzarinfluències artístiques històriques, ja siguin de tradició literària, pictòrica o del mateix món audiovisual. L’etapa del romanticisme no queda exclosa d’aquesta relectura i són molts els directors de cinema que utilitzen una visió romàntica per tal de modelar i crear una certa empatia entre els personatges i els espectadors. Són films on la nostàlgia s’apodera de l’optimisme antropocèntric típicdel renaixement i on el paisatge i els diferents escenaris prenen forma de personatge important dins el relat de la història, normalment adequant-se a l’estat anímic del protagonista. “El paisatge en la pintura romàntica esdevé un escenari en el que es confronten naturalesa i home, i en el que aquest adverteix la dramàtica nostàlgia que li envaeix constatar el seu ostracisme respecte a aquella”(La atracción del abismo (Rafael Argullol; 1983: 12)). El doble joc de la nit també és un component essencial d’aquesta visió romàntica. Així, la nit és l’espai temporal on les passions reals surten a la llum i en contraposició, també és l’espai on es desenvolupen tot un ventall de sensacions de pànic, por i desestabilitat emocional. A més, en aquestes històries la lluna sol tenir una funcióonírica i que captiva al més somiador. El viatge cap al “jo romàntic”, és a dir, el camí que es recorre en busca del veritable esperit interior, té com a punt àlgid l’arribada de la nit, traslladant el camí exterior a la plenitud de la subjectivitat del personatge, la qual inicialment es mostra insatisfeta1. Aquesta insatisfacció comporta que un dels temes més tractats en la literatura romàntica sigui lasoledat, la impotència, la condició d’egoisme humà i tot el recorregut intern i l’evolució que comporta al personatge deslliurar-se de la seva condició nihilista i mostrar el seu veritable ésser interior.

Un altre aspecte característicament romàntic és el tractament de la monstruositat. Frankenstein és un dels exemples romàntics que humanitzen al monstre (híbrid entre humà i monstre) i que, ala vegada, en mostra una visió nihilista de l’ésser humà. En el romanticisme es dóna un pas més i es canvia la visió tradicional de la naturalesa sàdica del monstre / mort vivent. En aquest cas, aquest passa a ser benèvol mentre que la condició d’ésser humà, convertida en la maldat dins el llibre, porta al personatge a cometre certes atrocitats, com a conseqüència de les tortures i la desconfiançaa la qual ha estat sotmès pels humans. Així, Frankenstein, després de ser rebutjat, fins i tot pel seu creador, per ser diferent, actua per venjança i desengany. “Tots odien als éssers dolents i jo, que sóc el pitjor de tots, no
“L’heroi romàntic és un obsessionat nòmada que necessita recórrer amplis espais per a alliberar el seu esperit de l’asfixiant aire de la limitació” (La atracción del...