TIPOLOGIES TEXTUALS

TIPOLOGIES TEXTUALS
TEXT NARRATIU
La narració és un tipus de text en el que s’expliquen fets reals o ficticis que succeeixen a uns personatges en un temps i un espai determinats.
ESTRUCTURA: L’estructura externa de la narració és la forma en què es distribueix el text, és a dir, les diverses parts que el formen. Organitza el text en apartats formals: paràgrafs, capítols, parts, seqüències,etc.
L’estructura interna es refereix al contingut i depèn de l’ordre cronològic en què passen els fets i del punt de vista narratiu. Es distingeixen 3 parts:
Plantejament. S’hi desenvolupen els fets, personatges i relacions, l’ambient, el lloc, etc.
Nus. Es produeix el conflicte. Aquest conflicte transforma la situació inicial i produeix canvis en la situació dels personatges.
Desenllaç. Esresol el conflicte.
Aquestes parts segueixen un ordre cronològic en que es presenten els temes de la narració i hi trobem les següents estructures narratives que es poden combinar:
Lineal (present-futur)
In media res. El relat comença a la meitat i després torna enrere per seguir en present.
Flashback (present-passat)
Flash-forward (anticipa fets que passaran al futur)
Contrapunt. S’alternendiferents històries que es creuen.
NARRADOR: És la persona que explica els fets. És un subjecte que pertany al text, és a dir, un element creat també per l’autor, amb qui no s’ha de confondre.
PUNT DE VISTA: És la perspectiva des de la qual s’explica la història.
El punt de vista és extern si narra la història des de fora (en 3a persona). Se’n distingeixen dos tipus:
Narrador omniscient. Ho saptot
Observador extern. Només mostra el que es pot observar.
El punt de vista és intern si s’expliquen els fets des de dins la història (en 1a persona).
Narrador protagonista.
Narrador personatge secundari.
ESPAI: Lloc on es desenvolupa l’acció.
TEMPS:
Temps extern (època o moment)
Temps intern (període que dura la acció)
PERSONATGES: Són l’element fonamental, agents dels fets.Protagonista
Secundari



TEXT DESCRIPTIU
La descripció mostra mitjançant paraules una realitat concreta o abstracta, és a dir, informa sobre com són objectes, ambients, persones, etc. Normalment la descripció és estàtica, representa una realitat simultània: els elements s’ordenen en l’espai i el temps sobre haver-se detingut. Hi predomina la funció referencial ja que la seva finalitat és informarsobre l’estat de les coses. Tota descripció suposa 3 activitats bàsiques relacionades amb la realitat:
Nomenar, és a dir, definir els elements de la realitat, percebent els rasos en l’espai i el temps.
Qualificar, atribuir unes característiques a un ésser determinat.
Localitzar, precisar el lloc que ocupa una persona/objecte en l’espai i el temps.
Hi ha dues classes de descripció:
Científiquesi tècniques. Són objectives i tenen un coneixement profund sobre allò que es descriu. Hi predomina la funció referencial.
Literàries. L’autor expressa els seus sentiments i, a la vegada, intenta despertar els sentiments del receptor. Hi predomina la subjectivitat. Poden ser de 4 tipus:
Segons s’enfoca la realitat: realista, impressionista, idealitzant, deformant
Segons el contingut:
Depersones: retrat, prosopografia, etopeia, caricatura
Altres: animals, pragmatografia, topografia, cronografia
Segons el dinamisme: estàtica, dinàmica.



TEXT EXPOSITIU
L’objectiu del text expositiu és informar i aportar coneixements sobre un tema. La intenció és didàctica: fer entendre una idea. Hi predomina la funció referencial ja que té una forma ordenada, clara i objectiva. Espoden agrupar en:
Textos divulgatius. Informen clara i objectivament sobre un tema d’interès general perquè es dirigeixen a un ampli sector del públic.
Exposicions científiques. Fan comprendre fenòmens, conceptes, relacions, etc que exigeixen uns coneixements previs amplis sobre el tema que es tracta.
ESTRUCTURA: En general parteixen d’una idea/tema que es desenvolupa a continuació. Segueixen...