Tipus De Textos 1

TIPUS DE TEXTOS
1B
1. LA CONVERSA I LA TERTÚLIA
Una conversa, l'acció d'enraonar, es pot donar entre dues persones o més, mentre que una tertúlia demana, a més d'un grup, el costum de trobar-se per conversar.
La conversa.
La conversa és el text oral que construeixen dues o més persones sempre que es parli d'un tema concret. També pot tractar de més d'un tema, perquè en els processoscomunicatius orals és molt fàcil que un tema en porti un altre. No considerarem conversa, per exemple, la simple resposta a una pregunta.
Exemple:
No hi haurà conversa en un text com ara aquest:
- Ja has anat a comprar el diari?
- Sí.
Exemple de conversa:
- Què fa, la teva filla?
- Ai, calla, que em té ben amoïnada!
- I doncs?
- Ara diu que no es vol casar…
- Per què? Què ha passat?
- Doncs que ha renyit ambel seu xicot, ves!
Una conversa pot tractar temes totalment intranscendents o molt importants, pot ser molt curta o molt llarga.
La tertúlia.
Qualifiquem de tertúlia el fet que un grup de persones es reuneixin habitualment per conversar. La tertúlia exigeix la presència de més de dues persones i una clara voluntat de participar en el procés comunicatiu oral; també demana la voluntat de prescindirdel temps.
Poden ser de diferents característiques, segons la gent que apleguen, el grau de competència oral d'aquestes persones, els temes de què tracten i l'esperit més distès o més seriós que presideix aquest desig de comunicació oral.

2. EL DEBAT
Un debat és un diàleg sobre un tema concret que s’estableix entre dues o més persones que defensen opinions diferents davant un auditori.
Els queparticipen en un debat preparen els arguments prèviament, un participant ha de tenir l’agilitat i l’habilitat d’oposar-se als contraris.
És essencial “convèncer” els altres i l’espontaneïtat de la parla. S’ha de fer amb la paraula, amb una argumentació hàbil, i no fent atacs personals contra l’adversari. Les variants del debat són el col·loqui i la taula rodona. Ha de tenir la figura delmoderador, persona encarregada de plantejar el tema, d’establir el torn de paraula, de fer respectar l’ordre de les intervencions, d’encarrilar el tema...
3. LA CONFERÈNCIA
La conferència és el text oral amb un grau de formalitat més elevat. És un discurs oral pronunciat davant un públic sobre un tema especialitzat, com per exemple l’art, la política, la societat, etc. Segons el tema que es tracti i elgrau d’especialització, el text pot anar adreçat a un públic majoritari i divers o un nombre de persones més reduït que ja tingui un coneixement bàsic del tema.
Per tal de es faci una conferència ben feta, el conferenciant se l’ha de preparar abans de fer-la. Aquesta preparació pot ser un breu esquema o una redacció total del text, això ja depèn de la persona que la faci.
Si el conferenciantutilitza el segon cas, la conferencia será una lectura, la qual cosa li treu qualsevol caràcter d’improvisació i la converteix en un text acadèmic totalment igual a un text escrit.
Si el conferenciant utilitza el primer cas, és a dir es basa només en un esquema, augmenta molt el valor de la seva capacitat oratòria i també el seu grau d’adaptació a la reacció del públic que l’escolta.
Per preparar unaconferencia hi ha tres elements bàsics que s’han de tenir presents:
1) Limitar i definir bé el tema que es vol tractar.
2) Calcular bé el temps del que es disposa, sintentitzar i dir el més important.
3) Adequar bé el registre lingüístic al public, missatge entenidor per a tothom.
L’estructura d’una conferencia es divideix en tres parts : introducció, nucli i conclusió.
La introducció és la part ones presenta el tema, i s’explica els temes que es tractaran.
En aquesta part és on el conferenciant presenta els aspectes i temes que veurem i ho fa volent captar la benevolència de tothom i amb la intenció de no cansar.
A la segona part, en el nucli, és on es centra tot, perque és la part on cal tractar el tema i exposar totes les idees principals i les idees de suport, per tal que l’explicació...