Tirant lo blanc resumen

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1877 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
3. Estructura / argument de Tirant lo Blanc
La novel·la consta de 487 capítols, i la podem dividir en cinc parts, que corresponen als diferents indrets on té lloc la trama. I totes aquestes parts presenten una doble línia argumental: armes i amor, unides per una trama única: la vida del protagonista.

A la novel·la, hi figuren dues grans mentides: l’alliberament de l’imperi grec i lacristianitzacio de tot el nord d’Àfrica.

3.1. Primera part (capítols 1-97)
Comença amb la història del comte Guillem de Varoic (inspirada en el relat anglonormand Guy de Warwick i en el Llibre d’orde de cavalleria de Ramon Llull). És la part dedicada a la formació, primer teòrica, de la mà de l’ermità i els seus consells, i després, pràctica, amb la narració dels combats individuals que Tirant realitzaa Anglaterra.

Tirant i els seus companys es dirigeixen cap a Anglaterra per assistir al casament del rei. Ell, cansat, s’adorm damunt del cavall i, sense adonar-se’n, es queda sol. El cavall deixa el camí i arriba en un prat on hi ha l’ermità, el comte Guillem de Varoic, que està llegint l’Arbre de batalles d’Honoré de Bouvet. El comte dóna lliçons a Tirant sobre l’orde de cavalleria mentrellegeix aquesta obra. En marxar, l’ermità li regala el llibre.

Tot seguit, ell i els seus companys arriben a Londres, on participen en diferents torneigs. Quan tornen cap a Bretanya, va a veure una altra vegada l’ermità amb l’objectiu d’explicar-li les festes, tal com li havia promès. Ara, Tirant es converteix en narrador davant de l’ermità. Li explica la riquesa del casament, la pompa de la cortanglesa... Per acabar, el seu cosí i company d’armes, Diafebus, narra que Tirant ha estat proclamat el millor cavaller de les festes de Londres. Després s’acomiaden del vell ermità i tornen a Bretanya. Tirant arriba a la seva terra, armat cavaller, lloat, amb experiència, i famós.

3.2. Segona part: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes (capítols 98-114)
Tirant és a la cort del duc de Bretanya.Arriba un missatger del Mestre de Rodes amb la nova que el Soldà del Caire, ajudat pels genovesos, ha envaït l’illa, i demana col·laboració. Tirant salpa. A la mateixa nau viatja l’infant Felip de França, un jove mig beneit. Durant el viatge lluiten contra naus enemigues a l’estret de Gibraltar.

Arriben a Sicília amb la intenció de proveir-se d’aliments. El rei sicilià descobreix la identitatdels qui van a la nau, i es veuen obligats a quedar-se un temps a l’illa. Mentrestant, el príncep Felip i la princesa de Sicília, Ricomana, s’enamoren. Tirant fa tots els possibles per afavorir el matrimoni de la parella. Ricomana, però, dubta de la personalitat del príncep. Creu que és groller, avar i mal educat, i per això el posa constantment a prova. Tirant, però, és sempre a prop seu persalvar les situacions i evita que la beneiteria del príncep s’evidenciï. La princesa Ricomana, de tota manera, ajorna el casament fins que tornin de l’expedició a Rodes, que és un èxit (gràcies a l’astúcia d’un mariner, les tropes de Tirant fan fugir els enemics).

A continuació, realitzen un pelegrinatge a Terra Santa i tornen a Sicília. Ricomana prepara un parany al príncep, que aconsegueixsuperar per casualitat, i la princesa, finalment, accepta casar-s’hi.

3.3. Tercera part: Tirant a Constantinoble (capítols 115-296)
El rei de Sicília rep una carta de l’emperador de Constantinoble en la qual li fa saber que els turcs han envaït l’imperi grec, i demana ajuda a Tirant. Aquest, nomenat capità, s’embarca amb la seva gent. A Constantinoble és rebut amb molts d’honors. Coneix la princesaCarmesina i se n’enamora de seguida. Tirant li fa saber el seu amor amb un enginyós joc del mirall, sense articular paraula. La Viuda Reposada (la dida de la princesa) també s’enamora del protagonista i a partir d’aquest moment farà els possibles per separar els dos enamorats.

Tot seguit, Tirant parteix de Constantinoble, lluita contra els turcs i aconsegueix èxit. Els turcs, vençuts, es...
tracking img