Tirant lo Blanc

TIRANT LO BLANC

1. DIGUES SI ÉS UNA NOVEL·LA DE CAVALLERIA O CAVALLERESCA.

És una novel·la narrativa cavalleresca de tradició artúrica ja que estàs situada en el temps i espai. També té molta versemblança, és a dir, que és molt real. Un heroi humanitzat ja que només veure Carmesina s'enamora, també es mostra quan Tirant surt per la finestra de la cambra perquè ve l'emperador i es trenca unacama. Es distingeix la versemblança ja que si es tractés d'una novel·la de cavalleries Tirant seria un heroi que podria amb tot, no enmalaltiria, ni moriria per una malaltia...

2. EXPLICA EL TÒPIC LITERARI DESCRIPTIO PUELLAE.

És un tòpic literari dels clàssics que prové del llatí. Significa descripció de la bellesa. Carmesina va amb la camisa descordada i se li veuen els pits. Tirant mira is'enamora de les seves pomes cristal·lines del paradís, de la pell blanca com el lliri, el vermell dels llavis.
És el concepte de l'Edat Mitjana, que l'amor entra pels ulls.

3. EXPLICAR TOT EL VIATGE DE TIRANT.

4. DIGUES ELS TRES TIPUS D'AMOR I RELACIONA'LS AMB ELS PERSONATGES.

El primer és el viciós, en aquest la donzella és qui pren l'iniciativa i està representat amb les aventures deDiafebus i Estefania i també per Hipòlit i l'Emperadriu. Són escenes on les parelles d'amants tenen relacions sexuals fora del matrimoni.
El segon és el virtuós, el cavaller fa justes per obtenir el cor de la dama amb la virtut de saber-se relacionar amb les dames de la cort, representat per Tirant i Carmesina.
El tercer és el profitós, la seva intenció és treure profit social o econòmic del'enamorat. És el de Ricomana i Felip.

5. DESCRIU I EXPLICA DOS RELACIONS AMOROSES QUE NO SIGUI LA DE TIRANT I CARMESINA.

Diafebus i Estefania. Des del primer moment ja hi ha tensió sexual. Fan l'acte sexual en “bodas sordas”. Diafebus li proposa matrimoni, després que Diafemus torni de la guerra es casen i marxen cap a Europa. Diafebis és nomenat gran compte de sant Àngel.
Hipòlit iEmperadriu. Ella s'enamora d'ell perquè li recorda el fill que se li va morir.
Al final es casen quan l'emperador se'n va a la guerra, es posa malalt i mor.
Plaerdemavida passa a aser l'amant d'Hipòlit i li regala un collar d'or després de...

6. EXPLICAR DOS ESCENES HUMORÍSTIQUES.

- Quan Plaerdemavida vol que Carmesina li demostri el seu amor a Tirant perquè es casin i lluiti en honor deConstantinoble, van a la cambra de Carmesina. Plaerdemavida es col·loca darrere Carmesina i posa la mà de Tirant sobre els pits i el cos i diu que ella està representant a Tirant. Quan Carmesina obre els ulls veu a en Tirant i crida. Totes les donzelles i el rei van a la seva cambra. Plaerdemavida i Carmesina s'excusen dient que hi havia una rata molt grossa ja que el rei pensant que era alguna cosadolenta, va aparèixer amb una espasa.
- Tirant està més atent a les pomes de Carmesina que al discurs que està fent l'emperador.
- Tirant ja feia molts dies que portava posada la mateixa mitja i una sabata brodada amb pedres precioses, i l'Emperadriu va voler mullar-li el peu per veure la reacció que tindria Tirant, i així potser trobaria l'explicació de tal comportament. Així doncs l'Emperadriu hocomentà a les altres donzelles i, com que hi estigueren d'acord, li demanaren a un moro esclau que, en sortir de la barca en la que anaven, fes veure que queia a l'aigua i empenyés Tirant amb ell.
Així ho va fer i les donzelles se'n varen riure. Tot i això Tirant aconsegueix convertir el ridícul en un acte de gran generositat, donant les joies de les mitges al moro.
Plaerdemavida portà Tirant a unrecambra on hi havia una caixa amb un gran forat que hi havien fet per poder respirar. Allí, davant de la caixa, havien preparat el bany.
- Un cop estigué Carmesina al bany, Plaerdemavida obrí una mica la caixa per que Tirant hi pogués veure bé. Plaerdemavida començà a tocar a Carmesina, talment com li agradaria fer-ho a Tirant.
Llavors entrà la Vídua Reposada i Carmesina li demanà que es...