Tirant lo blanc

1-Fes un resum dels principals esdeveniments històrics dels regnats d'Alfons el magnànim i Joan II


2-Fes un comentari sobre l'origen de la impremta i de la introducció als Països Catalans

La impremta s'origina a Xina l'any 593, sorgeix de la necessitat dels monjos budistes d'impregnar les talles de color per imprimir amb elles sobre seda o paper de draps. Gràcies a aquesta invenciós'aconsegueix reproduir per primera vegada i de manera múltiple, dibuixos i textos amb l'ajuda de caràcters d'impremta tallats en taules de fusta (xilografia).
Aquestes tècniques arriben a Occident temps després. La dificultat d'imprimir amb pàgines senceres tallades en fusta era evident i Gutenberg idea una manera més racional d'impressió, basat en tipus mòbils. L'any 1446 es troben les primeresrestes d'aquesta tècnica que pertanyen a un mestre alemany que gravava sobre planxes de coure amb ajuda d'un burí, després la impressió es realitzava sobre paper humit i amb l'ajuda d'una premsa. La tècnica és millorada el 1878 per l'austríac Karl Klietsch, per mitjà de l'aplicació de cilindres. Això permet la reproducció massiva, ràpida i barata de formes d'impressió en relleu basades en planxes deplom.
La impremta als Països Catalans va arribar primerament a València degut a la seva prosperitat , El primer impressor que va tenir València fou el flamenc Lambert Palmartdeixeble de Gutenberg. A la seua impremta se li atribueix el primer llibre imprès a la capital valenciana: Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria, de 1474 i el primer enuna llengua altra que el llatí. La introducció de la impremta a València s'atribueix al mercader alemany Jacob Vitzlant que juntament amb Palmart va crear el primer negoci editorial valencià.

3- Comenta la situació literària a València durant el segle XV

En el segle Xv coincidint amb la decadència Catalana, la majoria del comerç es passa a València i això afavoreix l'expansió valenciana entots els àmbits inclosos el literari.
El floriment literari del segle XV suposa la plena maduresa del poble valencià coincident en els moments de màxim predomini polític.
L’obra d’Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Roig de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va mantindré una personalitat diferenciada de la seva veïna catalana, claramentconstatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades ambdues denominacions. En el successiu, i casi fins a hores d’ara, ambdues codificacions lingüístiques seran dues llengües diferenciades, sense interferències i pròpies de les seues respectives comunitats.
L’arribada de la impremta, la qual atén prioritàriament a aspectes de difusió comercial, la codificació que Nebrija donàal castellà, l’expansió d’aquesta llengua per les Índies, a mes a mes de l’arribada a la reialesa d’Aragó dels Trastàmara i l’absència d’un relleu generacional parell, duen a una ràpida decadència de la llengua valenciana, la qual s’estanca en l’àmbit rural, familiar i sempre popular, donant-se entre els segles XVI i XIX un període obscur en el qual a penes es donen testimonis literaris envalencià, i abunden les lamentacions per la marginació a la qual s’ha arribat i no tan sols pel profund canvi polític al qual ha donat lloc la derrota d’Almansa sinó, també, per la indiferència i
Menyspreu dels propis valencians ja des de la centúria del cinc-cents.

4- Escriu el significat dels mots escrits en el poema

Capmall: Peça de malla a manera de caputxa sobre la qual es posava el capellde ferro.
Bragues: Calces que els homes duien sota l’altra roba.
Cuixeres: Cuixal per a protegir les cuixes.
Greva o gambera: defensa de les cames.
Sabató o sabata de ferro: sabata de malles o de ferro.

6- tradueix aquest text del català antic al català actual:

Arribat jo, Miquel d'Avinyó, del meu viatge. he sabut cert, per mon pare i per altres parents i amics meus, que per vós ha...