Tirant lo blanc

1. INTRODUCCIÓ

TIRANT LO BLANC, UNA NOVEL•LA MODERNA
“!Vàlame Dios! -Dijo el cura dando una gran voz- ¡Que aquí esté
Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he
hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos.[...]
Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo, éste és el mejor
libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en
suscamas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas
de qué todos los demás libros deste género carecen.”

Aquesta, ni més ni menys, és l’opinió que va merèixer a Cervantes —
qui la posa en boca del mossèn, com a persona més formada i amb més seny
de quantes intervenen en aquesta escena del Quixot— el Tirant lo Blanc, una
novel•la de cavalleries per la seua temàtica, però que pel seucaràcter força
irònic i desmitificador ha estat sovint qualificada com a primer testimoni de la
novel•la moderna. Cervantes la va llegir en la seua traducció castellana de
1511, i com que aquesta manca del nom de l’autor, ni tan sols sabia que
aquesta obra, escrita entre 1460 i 1465 pel cavaller valencià Joanot
Martorell, havia estat redactada originàriament en català i publicada per
primeravegada l’any 1490. Tanmateix, el que sí que va percebre ràpidament
Cervantes és que no era un relat cavalleresc típic, és a dir, protagonitzat per
herois gairebé omnipotents que viuen aventures inversemblants
completament al marge de les necessitats i possibilitats humanes. Tirant és
sempre, a més de l’heroi de la història, un ésser humà, un home que menja i
dorm, que s’enamora i que mor enel seu llit d’una malaltia comuna, com
tothom. No és d’estranyar, doncs, que Cervantes se sentís atret per un
personatge que és el primer estadi de l’antiheroi absolut creat per la seua
ploma que serà el Quixot.

Ara bé, per molt que vulguem emfasitzar els trets de modernitat del
Tirant, la realitat és que aquesta obra no és una novel•la moderna, sinó un
relat tardomedieval nascut al caliud’un moment històric determinat, i que,
en ser una època de transició, i per tant de canvis, permeté de generar
aquest producte híbrid de tradició medieval i modernitat renaixentista que és
el Tirant. Per tal de poder explicar-lo, el primer estadi ha de ser, òbviament,
entendre el que s’amaga darrere d’aquesta història d’aventures divertides i
de final tràgic, un objectiu que implica, conèixeruna mica les circumstàncies
històriques que emmarcaren l’existència del seu autor i dels seus lectors, i
que condicionaren dràsticament el seu sentit de la vida en general i de la
institució de la cavalleria en particular.


LA MORT DE L’IDEAL CAVALLERESC EN LA TARDOR DE L’EDAT
MITJANA

Als territoris de la Corona d’Aragó, com a la major part dels estats de
l’Occident cristià, el segle XVfou, en general, una etapa de recuperació
després de la gran crisi provocada en tots els àmbits i esferes de la societat
medieval, des de l’econòmica a la ideològica, i de la pagesia a la noblesa,
per la pesta negra de 1348 i els seus rebrots posteriors. La mort d’una gran
part de la població obligà a replantejar moltes coses, i acabà generant una
societat que, tot i que va mantenirl’essència d’aquell complicat sistema
d’organització social que fou el feudalisme, hagué de portar a terme
profundes adaptacions del vell ordenament a les noves realitats. Al cim de la
piràmide social continuaven estant els nobles i els cavallers (dues categories
socials que, tot i que sovint es confonen, no eren exactament el mateix) junt
amb les jerarquies de l’Església catòlica, la institució que, amés de ser la
major propietària de béns immobles i, en conseqüència, la que percebia la
major part de les rendes que pagaven els sectors productius d’aquella
societat als estaments privilegiats, controlava també el seu imaginari
col•lectiu, és a dir, les categories i estructures mentals a través de les quals
els homes medievals percebien el món en el que vivien.
Tanmateix, la caiguda...