Tirant Lo Blanc

Tirant Lo Blanc :

- Capítol I-IX :

A Anglaterra hi havia un cavaller anomenat Guillem de Varoic, el qual va decidir anar-se’n a Terra Santa a redimir-se dels seus pecats. Allí fa creure tothom que ha mort, i així pot tornar a Anglaterra i acabar els seus dies en una ermita, vivint de l’almoina.
Un dia, un grup de moros, enviat pel rei de Gran Canària, amenaçava en envair la illa. El reianglès, que havia estat derrotat en les nou últimes guerres es refugiava en el castell. En la fortalesa se li apareix una donzella que li diu que si vol salvar el regne, ha de nomenar capità del seu exèrcit al primer captaire que vegi. L’endemà, Guillem, que havia baixat a la ciutat a captar, es trobà amb el rei, i aquest li demanà que acceptés el comandament de les forces angleses.

- Capítol X :La resposta definitiva que l’ermità va donar al rei.

Guillem contestà que com era un rei bo i amable, que havia fet coses pel seu poble, l’ajudaria, però amb la condició que fes tot el que ell ordenés i així el portaria cap a la victòria. El rei acceptà. Guillem va dir al rei que mostrés la seva cara més feliç i així faria que la gent que tenia al seu voltant recobressin la esperança. Desprésli demanà unes vestidures de moro i li ensenyà la tàctica amb que els faria fora : Amb les granades ( cremaven en entrar en contacte amb l’aigua ) que fabricarà, les col·locarà a prop de la tenda del rei, per a que quan siguin enceses tots els moros correran a apagar el foc, però el rei estarà preparat per atacar.
Cas semblant en el que Guillem també va ajudar a un rei que estava assetjat per unaltre, i al final va aconseguir que el rei que estava dins del castell, assetjat per un altre rei, vencés amb la mateixa tàctica.

- Capítol XI : Les gràcies que el rei d’Anglaterra va fer a l’ermità.

El rei estava tant content del que li havia dit l’ermità que va manar de seguida el que li havia dit. El rei va entrar a la Gran Sala mostrant una gran alegria i així els cavallers es vanadmirar de veure el rei tant content. Mentrestant, l’ermità va anar a comprar els ingredients per les granades. I al tornar, al cap de poc, va dir-li al rei que només faltava un ingredient, però que la Comptessa, la dona de Guillem de Varoic en tenia, ja que el seu difunt marit la feia servir per mantenir el foc encès de les torxes.
El rei i l’ermità van anar cap a on vivia la Comptessa, i aquests, lidemanaren sofre viu. La Comptessa es va sorprendre i va preguntar qui li havia dit això, i el rei va contestar que havia sigut l’ermità. Aquesta, va anar immediatament a la cambra de les armes i va portar-ne tanta com va veure.
Quan el rei va tornar a la gran sala, el dinar ja estava llest, i va convidar a l’ermità a seure’s al seu costat. La Comptessa en veure allò, li dolia no haver donat méscaritat de la que va donar a aquell home, al que agradava sentir parlar i hi reconeixia algú familiar.

- Capítol XII : De quan el rei anglès donà llicència a l’ermità perquè anés a fer la composició de les granades.

El rei en acabar de menjar, va donar llicència a l’ermità perquè anés a fer les granades, que en poc temps van ser enllestides.
Aquella mateixa nit, l’ermità es va infiltrarentre els moros i va posar les granades a prop d’un capità. Poc després de mitja nit el foc era enorme i el rei va atacar amb els seus soldats als moros desarmats que intentaven apagar el foc amb aigua, però cada cop s’encenia més.
El rei no va tenir pietat de ningú, i va aconseguir que el rei moro fugís a amagar-se al castell d’Alimburg ( Kenilworth ). Els cristians van saquejar el camp i de bonmatí van entrar victoriosos a la cuitat. Després d’uns dies, el rei moro va enviar uns ambaixadors al rei d’Anglaterra amb una carta.

- Capítol XIII–XXVII :

En la carta el rei moro repta al rei d’Anglaterra a un combat. Si és ell el que guanya tota l’illa quedarà sota el seu poder, si guanya l’altre, els sarraïns abandonaran Anglaterra. El monarca renuncia a la corona en favor de l’ermità i...