Tirant Lo Blanc
Páginas: 10 (2284 palabras)
Publicado: 26 de noviembre de 2012
Anàlisi de Tirant lo Blanc
El problema que planteja l’epíleg és el següent: Joanot Martorell afirma en la dedicatòria, com ja hem vist, que ell és l’únic autor de Tirant el 1460. Ara bé, en el colofó se’ns diu que la quarta part ( i el llibre no és dividit en parts ) va ser acabada per Martí Joan de Galba. Qui té raó? Només sabem, pel que fa a la transmissió del manuscrit de Tirant lo Blanc–que no s’ha conservat-, que Galba el va tenir a les seves mans perquè el llibre va servir com a penyora perquè pogués fer un préstec de cent rals a Martorell a l’inici del 1464. En morir aquest sense haver satisfet el deute, Galba va decidir apropiar-se del manuscrit i fer-lo imprimir per mirar d’obtenir-ne algun guany.
Estructura
La història de Tirant lo Blanc segueix l’estructura pròpiade les novel·les de cavalleries: al voltant d’un personatge principal que esdevé l’eix conductor de l’obra, es van encaixant una sèrie d’episodis que, d’una banda, amplien el contingut del llibre i, de l’altra, li donen continuïtat.
► Capítols I – XCVII: l’acció transcorre a Anglaterra on Tirant assoleix fama com a cavaller
participant en les lluites cortesanes i cavalleresques.
►CapítolsXCVIII – CXIV: són situats en escenaris marítims ( el regne de Sicília i l’illa de Rodes ). Escenes cortesanes que narren els amors entre Felip i Ricomana a la cort de Sicília.
►Capítols CXV – CCXCVII: ambientats a l’imperi bizantí.
Es desenvolupen els seus amors amb la princesa de l’imperi, Carmesina, amb la participació de dos personatges decisius: Plaerdemavida, que els afavoreix, i la ViudaReposada, que intenta fer-los fracassar.
► Capítols CCXCVIII – CDVII: l’heroi, que ha naufragat a les costes de Tunis es converteix en un dirigent de les tropes nord-africanes i assoleix la conversió de nombrosos sarraïns.
► Capítols CDVIII – CDLXXXVII: Tirant retorna a l’imperi bizantí, l’allibera definitivament dels turcs, es casa formalment amb Carmesina i esdevé emperador fins a laseva mort.
Temàtica i valors
Un dels qualificatius que s’han aplicat a Tirant lo Blanc és el de novel·la “total”, terme que defensa Mario Vargas Llosa al seu conegut assaig Lletra de batalla per Tirant lo Blanc. L’obra desenvolupa tant els temes que caracteritzen el gènere (la guerra, l’amor, els costums socials, etc.) com els procediment i els mètodes narratius que utilitzen percompondre-la. Ni més ni menys, es tracta de la millor novel·la europea del segle XV, tal com la va qualificar Dámaso Alonso.
a- cavalleresca, perquè se centra en la biografia d’un cavaller, de qui descriu els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. Un cavaller imaginari, però ni fantàstic ni idealitzat, que pel seu valor aconsegueix alliberar l’imperi Grec delsturcs i convertir els musulmans del nord d’Àfrica. A més, Martorell aprofita la seva experiència com a cavaller par a traslladar-la a la novel·la: així, les batalles es guanyen gràcies a l’enginy i l’astúcia més que no pas a la força física. Igualment, els esdeveniments de la novel·la s’expliquen a través de la lògica i la raó, sempre dins els límits de la versemblança, i no mitjançant la fe i elsseus misteris.
b- històrica, perquè en podem identificar la geografia ( Anglaterra, retratada amb exactitud; Sicília, ben coneguda pels seus contemporanis; Grècia, descrita a partir de fonts literàries, i el nord d’Àfrica, presentat a partir de lectures i de la precisa cartografia catalana i mallorquina ) i, alhora, documentar-ne alguns personatges reals, contemporanis a l’autor ( el reiEscariano presenta trets del cèlebre i misteriós Prest Joan de les Índies, el nom de Ciprès de Partenó coincideix amb el d’un cavaller que serví Alfons el Magnànim, etc. ) i episodis que hi apareixen ( la narració literària del setge de Rodes, als capítols CV – CVI, està inspirada en el que el 1444 van dur a terme les forces egípcies; val a dir que entre els assetjats hi havia el corsari...
El problema que planteja l’epíleg és el següent: Joanot Martorell afirma en la dedicatòria, com ja hem vist, que ell és l’únic autor de Tirant el 1460. Ara bé, en el colofó se’ns diu que la quarta part ( i el llibre no és dividit en parts ) va ser acabada per Martí Joan de Galba. Qui té raó? Només sabem, pel que fa a la transmissió del manuscrit de Tirant lo Blanc–que no s’ha conservat-, que Galba el va tenir a les seves mans perquè el llibre va servir com a penyora perquè pogués fer un préstec de cent rals a Martorell a l’inici del 1464. En morir aquest sense haver satisfet el deute, Galba va decidir apropiar-se del manuscrit i fer-lo imprimir per mirar d’obtenir-ne algun guany.
Estructura
La història de Tirant lo Blanc segueix l’estructura pròpiade les novel·les de cavalleries: al voltant d’un personatge principal que esdevé l’eix conductor de l’obra, es van encaixant una sèrie d’episodis que, d’una banda, amplien el contingut del llibre i, de l’altra, li donen continuïtat.
► Capítols I – XCVII: l’acció transcorre a Anglaterra on Tirant assoleix fama com a cavaller
participant en les lluites cortesanes i cavalleresques.
►CapítolsXCVIII – CXIV: són situats en escenaris marítims ( el regne de Sicília i l’illa de Rodes ). Escenes cortesanes que narren els amors entre Felip i Ricomana a la cort de Sicília.
►Capítols CXV – CCXCVII: ambientats a l’imperi bizantí.
Es desenvolupen els seus amors amb la princesa de l’imperi, Carmesina, amb la participació de dos personatges decisius: Plaerdemavida, que els afavoreix, i la ViudaReposada, que intenta fer-los fracassar.
► Capítols CCXCVIII – CDVII: l’heroi, que ha naufragat a les costes de Tunis es converteix en un dirigent de les tropes nord-africanes i assoleix la conversió de nombrosos sarraïns.
► Capítols CDVIII – CDLXXXVII: Tirant retorna a l’imperi bizantí, l’allibera definitivament dels turcs, es casa formalment amb Carmesina i esdevé emperador fins a laseva mort.
Temàtica i valors
Un dels qualificatius que s’han aplicat a Tirant lo Blanc és el de novel·la “total”, terme que defensa Mario Vargas Llosa al seu conegut assaig Lletra de batalla per Tirant lo Blanc. L’obra desenvolupa tant els temes que caracteritzen el gènere (la guerra, l’amor, els costums socials, etc.) com els procediment i els mètodes narratius que utilitzen percompondre-la. Ni més ni menys, es tracta de la millor novel·la europea del segle XV, tal com la va qualificar Dámaso Alonso.
a- cavalleresca, perquè se centra en la biografia d’un cavaller, de qui descriu els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. Un cavaller imaginari, però ni fantàstic ni idealitzat, que pel seu valor aconsegueix alliberar l’imperi Grec delsturcs i convertir els musulmans del nord d’Àfrica. A més, Martorell aprofita la seva experiència com a cavaller par a traslladar-la a la novel·la: així, les batalles es guanyen gràcies a l’enginy i l’astúcia més que no pas a la força física. Igualment, els esdeveniments de la novel·la s’expliquen a través de la lògica i la raó, sempre dins els límits de la versemblança, i no mitjançant la fe i elsseus misteris.
b- històrica, perquè en podem identificar la geografia ( Anglaterra, retratada amb exactitud; Sicília, ben coneguda pels seus contemporanis; Grècia, descrita a partir de fonts literàries, i el nord d’Àfrica, presentat a partir de lectures i de la precisa cartografia catalana i mallorquina ) i, alhora, documentar-ne alguns personatges reals, contemporanis a l’autor ( el reiEscariano presenta trets del cèlebre i misteriós Prest Joan de les Índies, el nom de Ciprès de Partenó coincideix amb el d’un cavaller que serví Alfons el Magnànim, etc. ) i episodis que hi apareixen ( la narració literària del setge de Rodes, als capítols CV – CVI, està inspirada en el que el 1444 van dur a terme les forces egípcies; val a dir que entre els assetjats hi havia el corsari...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.