tirant lo blanc

Treball “Tirant lo Blanc”


Joanot Martorell

ISABEL SÁNCHEZ SÁNCHEZ
1er de Batxillerat B


Professora: Montse Vericat








ÍNDEX

1. Contextualització. ........................................ pàg. 2


2. Introducció. ................................................. pàg. 2 i 3


3. Personatges. .............................................. pàg. 3– 6
3.1. Tirant. ................................................. pàg. 3 i 4
3.2. Carmesina. .......................................... pàg. 4 i 5
3.3. Plaerdemavida i la Viuda Reposada. .. pàg. 5

4. La cavalleria. ............................................... pàg. 6


5. L’humor ........................................................ pàg. 7


6.La versemblança ......................................... pàg. 7 i 8


7. Llengua. ...................................................... pàg. 8


8. Conclusió. ................................................... pàg. 9






TIRANT LO BLANC – JOANOT MARTORELL
1. Contextualització
Durant el segle XV, València, passa per un desenvolupament grandiós, creixent dels4.000 habitants que tenia, a més de 80.000 en el 1483. La producció agrícola i industrial, va assolir una expansió sense precedents, i durant el regnat d’Alfons el Magnífic, València es va convertir en una de les capitals més fructuoses d’Europa per la seva activitat cultural i financera. Per aquestes raons, aquest segle s’anomena el Segle d’or, on es troben la immensa majoria dels grans escriptorsvalencians.
Fent referència als autors més importants, ens trobem amb Jordi de Sant Jordi, amb una poesia d’estil trobadoresc. A més, en l’àmbit de la poesia, també ens trobem a Ausiàs March, el qual despunta com el millor poeta de l’època en totes les llengües romàniques. Posteriorment, Joanot Martorell marca un principi i un després de la novel·la europea amb Tirant lo Blanc, encara avui dial’obra més important de la literatura catalana.
Finalment, uns altres autors destacats són Jaume Roig amb l’obra L’Espill , Isabel de Villena amb la Vita Christi i per últim, Joan Roís de Corella.

2. Introducció
Guillem de Varoic era un comte i cavaller d’Anglaterra, el qual durant la seva joventut va guanyar molts de combats i aconseguir molt de renom com a guerrer. En complir els cinquantaanys va decidir abandonar la vida de armes i peregrinar a Jersualem per confessar tots els pecats que havia comés i aconseguir el perdó d’aquests. De tornada, passà per Venècia, on, mitjançant uns mercaders va fer divulgar la notícia de que havia mort i procurà que arribés a Anglaterra per a que la Comtessa se’n assabentés. Passat un temps, va tornar a Anglaterra vestit amb l’hàbit de Sant Francesci amb una llarga barba i cabellera, de manera que ningú el va reconèixer. Es va instal·lar en una ermita i vivia de l’almoina que la gent li donava al baixar un dia a la setmana la poble.
Amb l’arribada dels moros, el rei va fugir de Londres i va anar a Varoic, on es va trobar amb l’ermità i li va demanar ajuda. Guillem, el va ajudar i li va dir qui era, de manera que va desvelar que no haviamort.
Més endavant, el rei va celebrar el seu casament i va convidar la Comtessa i el Compte, però ell, és va negar anar-hi i es va quedar a l’ermita. La majoria dels cavallers van voler anar a les festes i entre aquets, es trobava Tirant lo Blanc. Mentre anaven al casament, es va perdre i, d’aquesta manera, es va separar del grup i arribà a l’ermita on es trobava el Comte. La trobada de Tirantamb el Comte va ser molt important per a ell, ja que durant aquesta trobada l’ermità li va llegir un fragment del llibre Arbre de batalles, on s’explicava el que havia de fer algú per fer-se cavaller i aconseguir l’ordre de cavalleria. Amb això, Guillem de Varoic va fer pensar i reflexionar Tirant i, la qual cosa va fer que aquest, el protagonista del llibre, arribés a ser un bon cavaller i...