Tirant Lo Blanc

Literatura Catalana. Tirant lo Blanc

1. Busca un exemple de cadascun dels estils literaris, de com a mínim un paràgraf, estableix-ne les característiques i compara’ls. Creus que, tal i com s’ha considerat de vegades, la coexistència de dos estils pot justificar per ella mateixa una doble autoria del llibre? Raona la resposta.

“-És el temor de quedar avergonyit per sempre el que em priva deguanyar-me el paradís em aquest món i el repòs en l’altre. Tot i això, diré el que em sembla, que en temps adversos, els parents i els amics es tornen enemics. Heu de saber que el meu desig mes innocent no és altre que servir aquella a la qual pertanyo, i pertanyeré fins que la vida em deixi amb tot l’amor d’aquest món; i amb aquesta promesa de fe vull viure i vull morir. Si la teva voluntat i elmeu desig es posessin d’acord, la meva ànima es consolaria d’allò més, perquè tot això que ara em passa no és res més que el temor a la vergonya. A més, és nega nit; o sigui, que no puc veure el que desitjo; i, és clar, de bona fe hauré de creure que és sa majestat! Però som-hi! Jo em despullo de temors i de vergonyes i m’abrigo d’amor i de pietat, i ara us prego que no tardem més, que jo ja vullveure aquest cos glorificat. I com que no hi ha llum, l’hauré de mirar amb els ulls del pensament.”


“- A fe meva, senyora, que si Tirant fos aquí i us tocava amb les seves mans tal i com ho faig jo, em sembla que s’ho estimaria més que si el fessin senyor del reialme de França.
- No t’ho creguis pas – va dir la Princesa- que ell més s’estimaria ser rei que no tocar-me com tu ho fas.
- Oh,Tirant, senyor! On sou ara? Com és que no sou aquí a prop per poder veure i tocar la cosa que més estimeu en aquest món i en l’altre? Mira, Tirant: vet aquí els cabells de la Princesa: jo els beso en nom teu que ets el millor cavaller del món. Vet aquí els ulls, i la boca: jo la beso per tu. Vet aquí les seves mamelles cristal·lines, que prenc cada una en una mà: les beso per tu. Mira com són depetitones i dures, blanques i llises. Mira, Tirant: vet aquí el seu ventre, les cuixes i el secret. Ai trista de mi! M’agradaria ser un home i poder acabar aquí els meus últims dies de vida! Oh, Tirant, on ets ara? Per què no véns a mi, quan et crido tan piadosament? Les mans de Tirant sí que són dignes de tocar aquí on jo toco, però no cap altre, i ho dic perquè no hi hauria cap home en el mónque no es volgués ofegar en aquest esplèndid menjar.”


El primer text és de l’estil de la “Valenciana prosa” ja que és d’un estil culte, d’una prosa elaborada i utilitza frases llargues. El paràgraf triat és una llarga reflexió sobre temes amorosos i és d’una gran precisió.

El segon text és d’estil popular: més col·loquial, amb diàlegs senzills i molt directe que reflecteix el valencià oraldel segle XV.

El primer text és molt més recarregat i complex i, en canvi, el segon text és una mica confús, descabellat i molt directe. Martorell, amb el segon tipus d’estil, capta l’atenció de més públic ja que aquests veuen un estil més proper a ells. A més a més, al segon text s’hi veuen reflectits passatges eròtics que a l’estil de “valenciana prosa” no s’hi veuen.

Jo crec que, encaraque hi hagi dos estils ben diferents a l’obra, el vocabulari emprat i les característiques de cada capítol segueixen un fil que no haurien pogut fer dos persones diferents. A més a més conté unes idees sobre l’amor, l’honor, la glòria i la fama que recorren Tirant de forma coherent.
Al haver-hi dos estils diferents el que es demostra és la capacitat que tenia Martorell per escriure i la capacitatde llegir diferents coses i plasma-ho en la obra.


2. Busca escenes del Tirant lo Blanc que “no sien catòliques”; és a dir. Que voregin la irreverència o que tractin temes incòmodes per a la doctrina cristiana.
Consideres que l’obra i el colofó podrien ésser deguts a dos autors diferents?
Per què?

Entre d’altres, torbem aquestes escenes:

Capítol LX
“Tirant va estar molt content de la...