Tirant Lo Blanc

Caracterització dels personatges
Tirant lo Blanc: és el personatge principal de la novel•la, i evoluciona des de ser un home normal i corrent fins a arribar a ser un gran cavaller amb el seu propi exercit. Està plenament enamorat de Carmesina, davant de la qual es mostra més tímid.
Carmesina: és la enamorada de Tirant, al qual coneix quan aquest està defenent l'Imperi Grec del que és laprincesa. Es casa amb ell, amb qui perd la seua virginitat, tema pel que estava obsessionada.
Diafebus: cosí de Tirant, és el que conta les gestes del seu cosí, a qui es plenament fidel. Es casa amb la filla del duc de Macedònia, Estefania .
Guillem de Varoic: es un valent i honrat cavaller que es va retirar de les armes per fer-se ermità, feien creure a la seva dona que ha mort. Així coneix a Tirant, iescolta la historia que li conta Diafebus de quan Tirant es armat cavaller.
Hipòlit: és l'escuder i nebot de Tirant, i es casa amb la Emperadriu, pel que hereta l'imperi de Bizanci. Quan ella mor, es casa amb la fia del Rei d'Anglaterra, amb qui te cinc fills.
Emperadriu: és la dona de l'Emperador, encara que aquesta s'enamora d’Hipòlit, l'és infidel i marxa amb ell.
Plaerdemavida: és una donzellade la princesa Carmesina, que ajuda a aquesta i a Tirant a estar junts.
RESUM DE L'ARGUMENT DE LA NOVEL·LA
Gestes del comte Guillem de Vàroic. Vivia a Anglaterra un cavaller anomenat Guillem de Vàroic que, en la seva joventut, havia guanyat renom com a guerrer i s'havia trobat en nombrosos combats, dels quals sempre havia sortit vencedor. En arribar als cinquanta-cinc anys, va decidir abandonar lavida de les armes i emprendre un pelegrinatge a Jerusalem, per tal d'obtenir el perdó dels seus pecats. Un cop presa aquesta decisió, va cridar els seus servents, als quals va pagar el que els devia, i al davant de tots ells va fer donació del comtat a la Comtessa, la seva esposa -ja que el fill de tots dos era massa petit- i li va deixar un anell partit en dos que mostrava completes les armes del'esposa i el marit (cap. 2).
Aleshores va comunicar el seu propòsit a la Comtessa, qui, després d'haver-se'n dolgut llargament, va manifestar la seva disconformitat. Després d'haver intentat aconsolar-la, Guillem de Vàroic va deixar Anglaterra i va emprendre el seu pelegrinatge. Visitades les ciutats de Jerusalem i Alexandria, se'n va anar a Venècia, on va fer divulgar la notícia que havia morti va procurar que arribés a Anglaterra. En saber-ho, la Comtessa va manar fer-li els funerals, convençuda que s'havia quedat viuda. Per la seva banda, Guillem va tornar a Vàroic vestit amb l'hàbit de Sant Francesc, amb una llarga cabellera i barba, i va instal·lar-se en una ermita, on vivia de les almoines que li feien. La mateixa Comtessa acostumava a donar-n'hi. I d'aquesta manera va passaralgun temps (cap. 3 i 4).
El rei moro de la Gran Canària va arribar de sobte a Anglaterra, i, després de vèncer l'exèrcit anglès en nou batalles seguides, va obligar el rei cristià a refugiar-se a Londres, on va ser assetjat. El Rei va aconseguir fugir i va arribar a Vàroic, on va ser acollit per la Comtessa, que li va aconsellar que s'hi quedés perquè era una ciutat fortificada i estava benavituallada de totes les coses necessàries. En saber-ho els moros, es van presentar a Vàroic fent una gran ostentació de força (cap. 5).
El Rei d'Anglaterra, desesperat, es retira per lamentar-se. El seu son és interromput per l'aparició d'una donzella que l'exhorta a tenir confiança en Déu i en la Verge, i li ordena que al primer home que vegi demanant almoina amb una barba molt llarga el besi en senyalde pau i el faci capità de tota la seva gent. L'endemà, el Comte-ermità anava com sempre a demanar almoina a la Comtessa quan va ser vist pel Rei, que sortia de missa. El rei sense perdre temps el va besar i se'l va emportar a una cambra apartada, on li va suplicar, en el nom de Déu, que deixés el seu hàbit i es vestís les armes de guerra per vèncer els enemics (cap. 6 i 7). L'ermità es va...