Tirant Lo Blanc

TIRANT Finalment, l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa posa el nom del cavaller valencià autor del Tirant al costat d'alguns dels més destacats novel·listes de tots els temps i de tots els països : "Martorell és el primer d'aquesta estirp de suplantadors de Déu Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tòlstoi, Joyce, Faulkner que pretenen de crear en les seues obres una 'realitat total', el més remotcas de novel·lista totpoderós, desinteressat, omniscient i ubic." Això converteix el Tirant en una de les novel·les més ambicioses de la literatura universal, el primer cas de novel·la total : "novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica ; totes aquestes coses alhora i cap d'elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat".
Acabem aquesta introduccióamb les paraules que cloen el breu discurs del capellà del Quijote sobre el Tirant : "Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho".
……………………
L’autor del famós ‘Quixot’, Miguel de Cervantes, va arribar a assegurar que el ‘Tirant lo Blanc’ de Joanot Martorell era el millor llibre del món. Al ‘Quixot’, ‘el ingenioso hidalgo’ observa que al ‘Tirant’ els cavallers mengen,descansen i fan testament quan moren, uns costums ben humans que la novel·la de cavalleries, fins a aquell moment, havia passat per alt.
L’obra de Martorell, impresa per primera vegada a València l’any 1490 i publicada a Valladolid en la traducció castellana, el 1511, és doncs una obra innovadora. Ho és perquè el que narra és creïble i perquè els personatges són humans i, com a tals, ésserscomplexos, amb debilitats i virtuts. ‘Tirant lo Blanc’ és també una novel·la total, perquè té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liques i sentimentals del protagonista, el cavaller bretó Tirant, se succeeixen en diferents escenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l’amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna.
Martorell vagestar segurament l’obra arran de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453). L’escriptor i cavaller somiava un alliberament de la ciutat gràcies al protagonista cristià. La va començar a escriure a Barcelona el gener del 1460 i la precarietat econòmica el va obligar a empenyorar-la a Martí Joan de Gualba, que va intentar obtenir algun guany amb la novel·la inèdita fins al 1490, quan lava lliurar a impremta. L’obra, de 487 capítols, és narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé.
L’autor de ‘Tirant lo Blanc’ va ser un cavaller amb una vida força convulsa. Sota el regnat de Martí I, la seva família havia gaudit d’una certa influència, però amb la mort del pare es va haver de fer càrrec de set germans i va començar un declivi econòmic i social. Martorellva dedicar part de la seva vida a bregar per defensar el seu honor i afrontar deutes. Va tenir alguns adversaris, com el seu cosí Joan de Monpalau, a qui retreia no complir les obligacions matrimonials, després d’unes noces secretes amb la seva germana. Sovint el desenllaç d’aquestes disputes no va ser favorable a l’escriptor, que va traslladar aquestes vivències a la novel·la, com és el cas de laboda secreta de Tirant i Carmesina.
El fet que s’inspirés en la seva vida va enriquir notablement l’obra. Martorell va ser un cavaller amb prestigi a qui les corts de França, Anglaterra o Portugal van donar audiència. D’aquestes vivències, en va treure força matèria primera, que va donar matisos, profunditat psicològica i versemblança als personatges.
En temps de Martorell, la condició decavallers estava en clara decadència. Ja no protegien els territoris dels senyors, sinó que es dedicaven a la pràctica militar. L’escriptor, però, en defensa la validesa, reformula funcions i els fa participar en tornejos i justes. Per exemple, a la novel·la, Tirant es dóna a conèixer en un exercici d’armes que celebra el matrimoni del rei d’Anglaterra. Malgrat tot, Martorell no va defugir la realitat...