Trabajo de propiocepción

INTRODUCCIÓ TEÓRICA

Propiocepció: Fa referència a la capacitat del cos de detectar el moviment i posició de les articulacions. És important en els moviments comuns que realitzem diàriament i, especialment, en els moviments esportius que requereixen una coordinació especial.

Sistema Propioceptiu: Esta compost per una sèrie de receptors nerviosos que estan en els músculs, articulacions illigaments.
S’ encarreguen de detectar:
· Grau de tensió muscular
· Grau d’ estirament muscular
Els receptors envien aquesta informació a la medul·la i al cervell per a que la processi. Després, el cervell, processa aquesta informació i l’ envia als músculs per a que realitzin els ajustos necessaris que fan referència a la tensió i estirament muscular, i així aconseguim el movimentdesitjat.
Podem dir que els propioceptors formen part d’ un mecanisme de control de l’ execució del moviment.
És un procés subconscient i molt ràpid, el podem realitzar de forma reflexa.

Els propioceptors
· Fus Muscular: és un receptor sensorial propioceptor situat dins de l’ estructura del múscul que s’ estimula davant d’ estiraments suficientment forts d’ aquest. Mesura la longitud (grau d’estirament) del múscul, el grau d’ estimulació mecànica i la velocitat amb la que s’ aplica l’ estirament i envia la informació al SNC. La seva funció clàssica seria l’ inhibició de la musculatura antagonista al moviment produït (relaxació del antagonista perquè el moviment es pugui realitzar de forma eficaç). Enfront de velocitats molt elevades d’ increment de la longitud muscular, els fusosproporcionen una informació al SNC que es tradueix en una contracció reflexa del múscul denominada REFLEXE MIOTÀTIC ó D’ESTIRAMENT, que seria un reflexa de protecció davant de l’ estirament brusc ó excessiu ( per exemple: tirada brusca de l’ espatlla, el reflexa miotátic fa que contraguem la musculatura de la cintura escapular). L’ informació que envien els fusos musculars al SNC també fa que s’estimuli la musculatura sinergista al múscul activat, ajudant a una millor contracció. ( En aquest fet es basen algunes tècniques de facilitació neuromuscular utilitzades en rehabilitació, com les tècniques de Rabat, en les quals s’ utilitza el principi de que un múscul pre-estriat es contrau amb major força). Per tant, tenim com a resultat de l’ acció dels fusos musculars:
· Facilitació delsantagonistas
· Inhibició dels antagonistas

· Òrgans tendinosos de Golgi: és una altre receptor sensorial situat en els tendons i s’ encarrega de mesurar la tensió desenvolupada per el múscul. Fonamentalment, s’ activen quan es produeix una tensió perillosa (extremadament forta) en el complexa múscul - tendó, sobretot si és de forma activa (generada per el subjecte i no per els factorsexterns). Seria un reflexa de protecció davant d’ excessos de tensió en les fibres múscul-tendinoses que es manifesta en una relaxació de les fibres musculars. Així doncs, seria el reflexa miotàtic invers. Al contrari que el Fus Muscular, la resposta del qual és immediata, els òrgans de golgi necessiten un període d’ estimulació d’uns 6-8 segons per a que es produeixi la relaxació muscular.

· Receptorsde la càpsula articular i els lligaments articulars: sembla ser que la càrrega que suporten aquestes estructures en relaxació a la tensió muscular exercida, també activa una sèrie de mecanoreceptors capaços de detectar la posició i moviment de l’ articulació implicada. Sembla que siguin propioceptors rellevant sobre tot quan les estructures anomenades s’han afectat.

· Receptors de la pell:Proporcionen informació sobre l’ estat tònic muscular i sobre el moviment, contribuint al sentit de la posició i al moviment, sobre tot, de les extremitats, on són molt nombrosos.

IMPORTÀNCIA DE L’ ENTRENAMENT DEL SISTEMA PROPIOCEPTIU

1. Generalitats
A més de constituir una font d’ informació somatosensorial a l’ hora de mantenir posicions, realitzar moviments normals o aprendre nous bens...