trabajo

192

Capítol 11.

MALALTIES DE LA SANG

Dr. Albert Grañena

Les malalties de la sang no solen afectar directament l’aparell de la fonació de
manera específica. Tot i això, les repercussions generals de les malalties
hematològiques, tant les benignes com les malignes, poden ser limitants en la pràctica
del cant, així com en moltes altres activitats professionals allunyades del mon de lamúsica.
El que volem posar de manifest és, que tret d’alguna situació que indirectament pot
afectar les àrees bucorinofaríngies (determinades infeccions en situacions de manca
de defenses), que no solament el cant pot quedar influït per les malalties de la sang,
sinó que tanmateix poden impedir transitòriament la deglució i fins i tot la parla. Les
malalties hematològiques generenrepercussions en l’estat general que afecten
l’activitat normal quotidiana, no hi fa res quina aquesta sigui.
De tota manera intentarem desgranar i ordenar dins el possible aquestes afirmacions.
Podríem dir, sense allunyar-nos gaire de la veritat, que les malalties de la sang tenen
com a conseqüència la mancança d’una o més famílies de cèl·lules de la sang: els
GLÒBULS ROJOS, els GLÒBULS BLANCS i lesPLAQUETES.
Les simptomatologies derivades d’aquestes
INFECCIONS i les HEMORRÀGIES.

mancances

son:

l’ANÈMIA,

les

Analitzarem una darrera l’altra l’expressió clínica de cada una d’aquestes situacions.

ANÈMIA
Qualsevol tipus d’anèmia, independentment de la causa, porta a un estat de
cansament, de fatiga fàcil, tant en el sentit d’esgotament i son com en el de dificultatrespiratòria a l’hora de fer esforços, com pujar escales o caminar per una pujada.
No hem d’oblidar que la funció dels glòbuls rojos és la de transportar oxigen a tots els
racons de l’organisme, a fi i efecte de poder procedir a la combustió necessària de tots
els nutrients que necessitem per a viure. La manca d’oxigen fa que ens manqui de tot.
La dificultat respiratòria que genera l’anèmia és elresultat de l’esforç que l’organisme
fa per aconseguir més aire, però aquest esforç no és eficaç en situacions anèmiques,
en tant que el què manca no és pas l’aire, si no el transport d’oxigen des dels pulmons
fins a tota la resta del cos.
Les causes de l’anèmia són essencialment tres:

1.- Per dificultat de formació de glòbuls rojos o hematies. Anèmies
AREGENERATIVES.

193

2.- Perpèrdues de glòbuls rojos per hemorràgies o, dit d’una altra
manera, sagnats. Anèmies POSTHEMORRÀGIQUES.
3.- Per destrucció dels hematies dintre el mateix organisme. Fet
conegut per hemòlisi. Anèmies REGENERATIVES.

1- Anèmies AREGENERATIVES.
Són aquelles degudes a dificultats en la formació de glòbuls rojos sigui per mancances
d’algun dels elements necessaris per la formació dels hematies od’algun dels seus
components (ferro, vitamina B12, àcid fòlic), o bé pel mal funcionament de la medul·la
òssia, sigui per alguna causa tòxica (intoxicació per benzè, cloramfenicol o altres
productes tòxics per a la medul·la, o per infeccions virals –hepatitis, parvovirus-) o per
infiltració de la medul·la per algun tipus de càncer (leucèmies, mieloma, limfomes, i
situacions tòxiques degut altractaments que s’utilitzen per tractar els càncers.
L’anèmia més freqüent d’aquest grup i la més freqüent de totes les anèmies, és
l’anèmia per manca de ferro o anèmia ferropènica. Es més comú en les dones i és
deguda a una desproporció entre la ingesta de ferro i les seves pèrdues per les
menstruacions. És freqüent que la quantitat de ferro que aportem amb la dieta sigui
inferior a la que lesdones amb menstruacions abundants perden.
En aquest punt cal fer unes consideracions de caràcter pràctic prou interessants:
a.- Moltes dones no són conscients de la quantitat de sang que perden en
les seves menstruacions, i a la pregunta de “perd molt amb la regla?” la resposta és:
”el normal”, però no existeix un patró estadístic de “normalitat” a l’abast de tothom,
amb la qual cosa hem...