trabajos

 18-11-2013
Filosofia
AMB FILOSOFIA: L’AMISTAT
Resum
Ramon Alcoberro és doctor en filosofia i diu que l’amistat és un concepte que és va construint a Grècia d’una manera bastant curiosaen el pas d’una societat aristocràtica a una societat democràtica. En la societat aristocràtica no es pot ser amic per què hi ha un cercle molt tancat que són els que han de ser, la gent com cal iaquests no necessiten amics,aquests són els amos. L’amistat és un concepte profundament democràtic. Hi ha tres tipus d’amistats. Amistat útil que es basa en el profit, és a dir, jo em faig amic del quisigui i amb aquests ens fem favors. Amistat plaent que es la divertida, típica amistat dels joves, s’ho passen bé,es diverteixen,és interessant, té un punt groller. Amistat perfecta és l’amistatvirtuosa, pròpia dels bons ciutadans que de fet és la única digna de ser considerada amistat. Aristòtil fa sociologia de l’amistat. Tota amistat com la virtut és un producte de que ens hem acostumat a lesmanies dels nostres amics,ens hem acostumat a l’experiència del temps viscut i discutit junts, de les coses que ens han emocionat conjuntament. Un altre moment és el Cristianisme,el model moral deixade ser cívic i es torna universalista. És diferent,ja no és una amistat entre els bons sinó entre tots els humans i has de tenir compassió pel dolent. Hi ha un tercer moment,el Renaixement,és eld’amistat viril. L’amistat és aquella distància justa en què no ens fem sang ni tampoc estem passant massa fred, com els eriçons. Marina Garcés és professora de filosofia de la Universitat de Saragossa i diuque a la vida podem prescindir de moltes coses. Algú que decidís no tenir amics, a la nostra societat és impensable. Una amistat la considerem vertadera quan és desitjable per si mateixa, quan el fique hem posat és la mateixa amistat i no un altra cosa. No som amics perquè ens ajudem,perquè compartim un interès o perquè busquem un fi d’un respecte de l’altre al final si d’ algú són...