Traducció Textos Especialitzats: Conceptes definits

TTE-HL 2013-2014

Llista de conceptes (i la seva procedència: autor o escola)


TEMA 1

– Desviació en la llengua literària (Mukarovský)

La llengua literària (o “poètica”) és un ús específic de la llengua i s’entén com a desviació intencional respecte a la llengua estàndard, és a dir, és un ús de la llengua violent/forçat de l’ús normal/estàndard.
[El concepte de llengua estàndard va serdefinit per primer cop pel Cercle Lingüístic de Praga (formalistes russos), i bàsicament és un acord implícit entre parlants (no es vol singularitzar) i es caracteritza per no estar marcada, és un ús general; és correcte]
Segons M., la llengua poètica no té restriccions, ni límits, contràriament ala llengua estàndard. Hi ha absoluta llibertat, té a la seva disposició totes les formes de la llengua,fins i tot arcaismes. Per tant, la llengua literària té plenitud de llibertats. La llengua estàndard és el fons sobre el qual la llengua literària es desvia, és el punt de referència (teló de fons) que permet de veure al lector allò que és diferent, els contrastos amb l’autor.

– Literarietat (Jakobson)

“Allò que fa d’un missatge verbal una obra d’art” (1963). És l’objecte d’estudi de la ciència dela literatura.

– Funcions del llenguatge (Jakobson)

Es relacionen amb les funcions comunicatives següents:

– Funció referencial  Context
– Funció fàtica  Contacte (assegurar contacte)

– Funció conativa Receptor

– Funció metalingüística  Codi


– Funció emotiva  Emissor
– Funció poètica Missatge
En els textos literaris, el missatge és la funció dominant.


– Principi d’equivalència(Jakobson)

Definició: “La funció poètica projecta el principi d’equivalència de l’eix de la selecció a l’eix de la combinació”.

– Eix de la combinació (estructuralisme, Jakobson)

Selecció de figures retòriques, rima, accents...
Exemple: vínyes vérdes vóra el már
vocals diferents, al·literació v / r


– Eix de la selecció (estructuralisme, Jakobson)

Selecció del lèxic (perquè un mot i no un altre)
Exemple: El nen menja patates
xiquet
vailet
al·lot
noiet
...


[En un missatge normal només actua l’eix de la selecció].




– Traducció intralingüística (Jakobson)

“It is an interpretationof verbal signs by means of other signs of the same language”. S’usa un terme, recurs o frase sinònima, però els sinònims normalment no són absoluts, i un terme pot funcionar com a sinònim d’un altre però no a la inversa (“every celibate is a bachelor but not every bachelor is a celibate”).

– Traducció interlingüística (Jakobson)

“It is an interpretation of verbal signs by means of some otherlanguage”. Hi ha termes (code units) que no tenen equivalents en altres llengües (equivalents directes) però sí hi ha maneres d’expressar-les.


– Traducció intersemiòtica (Jakobson)
“It is an interpretation of verbal signs by means of nonverbal sign systems”, és a dir, hom s’ha de concentrar en la informació que s’ha de transmetre. Jakobson utilitza el terme ‘mutual translatability’: quan escomparen dues llengües, el més important a considerar és si es poden traduir una a l’altra o no.


TEMA 2

– Condició simbòlica de l’obra lit. (Brioschi & Di Gir.)

designa, denota

[En qualsevol designació es produeix una relació paraula x] “taula”

exemplifica


exemplifica denota, designa
En literatura qualitat verbal paraula x “taula”
Bisíl·laba/plana/undiftong/nom concret

– Denotació

Hi ha una denotació, però també un símbol per ell mateix: tria de lèxic, sentit de les paraules, interpretacions. Si posem atenció també a l’anàlisi lingüístic (semàntica, sintaxi, so...) es dóna la condició simbòlica, i hi ha un primer element per ser considerat literatura.

– Exemplificacions

[El traductor és un intèrpret més i decideix...