transicion espanyola 23-f

1. La transició
1.1. Introducció

El sistema democràtic, interromput per una dictadura de gairebé quaranta anys, retorna al nostre país, i és el que ordena la nostra vida política actual. Després de la mort de Franco el novembre de 1975, es van plantejar a Espanya tres possibles alternatives polítiques a seguir: el continuisme del sistema polític franquista, la dissolució immediata de lesinstitucions franquistes o la reforma del sistema polític a partir de les institucions i lleis de la dictadura fins assolir una situació de democràcia plena. El rei, veritable motor del canvi polític, va optar per la via reformista. D'aquesta manera, el president del govern Adolfo Suárez, va impulsar una profunda reforma política que abraça des de la legalització dels partits polítics i sindicats iels decrets de amnistia fins al reconeixement de les institucions pròpies del País Basc i Catalunya. Tots ells van ser fites que van marcar els primers anys de la transició i que van conduir a la Constitució de 1978. Després de la redacció d'aquesta, Espanya abandona el franquisme i comença a funcionar amb un sistema democràtic que portarà al poder a tres partits: UCD, PSOE i PP entre 1979 i 2004.1.2.Desenvolupament

El 22 novembre 1975 Joan Carles I començava el seu regnat dins d'un ambient de gran incertesa. Els primers passos de la monarquia van ser una reconciliació i l'inici del trànsit polític cap a un sistema democràtic. Les principals forces polítiques que trobem en aquests anys podríem agrupar-les en els franquistes, entre els quals podem distingir dos grans grups, el "bunker"partidari de la línia dura i els "aperturistes" que pensaven que era necessari un canvi. Dins de les forces d'oposició trobem una gran varietat de partits que van des de la dreta liberal o monàrquics fins als partits d'esquerra clàssics, com el PCE i el PSOE, aquest últim havia patit una renovació important de líders, passant per grups nacionalistes bascos i catalans. Les forces de oposiciós'agrupaven en dues organitzacions, la Junta Democràtica, dominada pel PCE, i la Plataforma de Convergència Democràtica, dominada pel PSOE. El primer govern de la monarquia era hereu del franquisme, amb Arias Navarro com a cap del mateix. Però al mateix temps apareix una figura clau en el procés de canvi que serà Torcuato Fernández Miranda. Aquesta inclusió a la cúpula de poder obligar a Arias Navarroa impulsar un programa de reformes limitades, com llibertat de premsa, dret de reunió i associació o reforma de les Corts, però mai va pensar en una veritable democràcia. Després de les seves diferències amb el monarca, Arias Navarro presentà la dimissió el juliol de 1976. Aquesta dimissió va ser aprofitada per designar com a president del govern a Adolfo Suárez qui va donar tots els passos peraconseguir el canvi polític: amnistia per als presos polítics, creació de constitució i eleccions generals lliures. Aquest govern inicià contactes amb membres de l'oposició com Felipe González i Santiago Carrillo i va nomenar el tinent general Gutiérrez Mellado vicepresident del govern, figura clau per controlar el perill colpista a l'Exèrcit.

El 1976 es va presentar al país el Projecte de Lleiper a la Reforma Política que havia de modificar el sistema polític existent i havia de ser aprovat per les Corts franquistes. Un cop superat aquest escull, el projecte va ser aprovat en referèndum per una àmplia majoria. Les dificultats eren moltes, la setmana del 23 al 29 de gener de 1977 va ser coneguda com la "Setmana Negra", atemptats, segrestos i un fet que va commocionar la societatespanyola, la matança d'Atocha d’advocats laboralistes. Aquesta setmana va fer témer a molts la impossibilitat d'assolir una democràcia plena. En un cop d'efecte, Suárez va legalitzar el PCE en plena Setmana Santa, coneguda des de llavors com un "Dissabte Sant Roig". Després d'això va convocar les primeres eleccions lliures per a juny de 1977. El resultat electoral va suposar el triomf de la UCD,...