Treball American History X

Descriu diferents accions que presentin un dilema moral (pàgina: 256 requadre) i explica per què.
- Una de les primeres accions en les quals trobem un dilema moral, és quan Danny es troba als lavabos de l’institut i escolta com uns joves negres s’estan posant, agressivament, amb un altre jove que és blanc. Danny, que sent un cert odi envers els negres, produït per influències properes, surta enfrontar-se els negres per tal que deixin en pau el blanc. No els pega ni els crida, però s’hi posa davant de manera provocativa; els negres l’haurien pegat però han de marxar perquè tenen classe. Què hauria d’haver fet en Danny? Crec que la decisió d’en Danny d’evitar que el continuïn pegant és la correcta, però tot i així, no és la millor per a ell ni tampoc la més adequada. Ell coneix elsperills que comporta enfrontar-se contra una banda de negres, i és un fet de rellevant consideració (ja que posteriorment serà assassinat precisament per això). Trobo que aquí se’ns planteja un dilema moral sobre... Què és el millor? Ignorar la situació per tal de no posar-te en problemes? Enfrontar-te a ells per tal que deixin de pegar al blanc? O potser formular-los alguna pregunta recurrent queels deixi fora de lloc i fer-los sentir profundament estúpids? Considero que si Danny hagués sortit del lavabo, els hagués mirat i els hagués dit: Què us ha fet? Per què l’esteu pegant? No veieu que és de covards enfrontar-se tres persones contra una sola?...o qualsevol altre similar, els negres probablement se n’haurien adonat de la seva manca de raó, i no haurien pretès buscar més guerres entreells i en Danny perquè haurien vist que Danny és un noi tranquil i segur de sí mateix.
- Quan Derek perd al seu pare. Derek és gravat per la NBC i entrevistat explicant com se sent. Derek afirma que la culpa que el seu pare hagi mort és perquè Amèrica és un paradís pels criminals, pels paràsits socials: negres, morens, grocs... Derek considera que tant la mort del seu pare com tots els altresproblemes són una qüestió racial. Creu que el seu pare “no hauria d’haver anat a salvar a un puto negre de merda traficant que, a més a més, segur que cobra la beneficència”. Aquí se’ns presenta un dilema moral ja que, és moral pensar això quan el teu pare acaba de perdre la vida? De ben segur que l’entorn d’en Derek, i en especial les conversacions amb el seu pare, han propiciat aquest pensamentdavant la melancolia que ell sent aleshores. Però culpar, de manera racista, a algú de la mort del teu pare mentre realment no ha estat així, és una reacció molt immadura. Seria adient, en aquest context, parlar sobre l’assaig Riegue las flores, no las malas hierbas escrit per Fletcher Peacock. L’autor escriu que hi ha dues maneres de treballar la nostra existència: dedicar-nos a buscar la causadels problemes que patim o bé centrar-nos a descobrir-ne les solucions (podem ser jardiners experts en males herbes o bé dedicar-nos a descobrir les flors més seductores).
De tal manera que m’agradaria relacionar la premissa de Peacock amb la situació de Derek. Derek busca culpables, se sent abandonat, sent que la vida és injusta, sent que no es mereix això, ni ell ni la seva família ni elseu pare s’ho mereixia... Davant tanta injustícia l’únic que ell fa és buscar la causa del problema, ell arriba a la conclusió que si el seu pare és mort és per la immigració i la criminalitat (estrangera). Si ell s’hagués centrat en buscar la solució probablement s’hauria dit a ell mateix: “el meu pare ha mort, el que he de fer és superar-ho, ja que faci el que faci res no em tornarà la vida delmeu pare”, doncs, Derek s’hauria adonat que és absurd buscar culpables on no n’hi ha i trencar-te el cap i emplenar-te d’odi i de ràbia... tan sols perquè creus que la vida ha estat injusta amb tu. Tot aquest odi, tota aquesta ràbia i totes les actuacions que pugui arribar a fer, mai cap li tornarà la vida del seu pare. Per tant, la única solució factible segons jo crec és superar-ho i recordar...