Treball comparatiu - poesia compromesa durant la guerra civil

TREBALL COMPARATIU:
“LA POESIA COMPROMESA DURANT
LA GUERRA CIVIL”

INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

Al nostre país, tenim una estranya fixació amb el passat; però no pel fet de que hi visquem, sinó per tot el contrari. Sempre hi ha hagut una mena de por a desenterrar els fets ocorreguts durant el règim, però també durant la Guerra Civil.
A l'època dels 30 hi va haver un gran nombred'intel·lectuals que van decidir recolzar la jove República per aconseguir formar un país pròsper i democràtic com havien fet la majoria de països europeus.
Quan s'inicià la Guerra, van ser molts d'aquests intel·lectuals els que es van encarregar de revitalitzar el poble perquè agafessin les armes i lluitessin contra els nacionals. I no sols van ser els erudits espanyols, sinó que com en el cas dePablo Neruda va arribar suport des de altres indrets d'Europa i d'Amèrica.
Però quan s'acabà la Guerra i Franco pujà al poder, va perseguir i executà a tots els intel·lectuals que havien anat en la seva contra. Els dos cassos que van tenir més ressò van ser el de Federico García Lorca i el de Miguel Hernández.
A la majoria de cassos, la poesia de la Guerra Civil no és revolucionaria, sinó que esbasen en l'ús de símbols tradicionals, com podrien ser la pàtria, la mare... Aquest tipus de poesia, alguns anomenats “romanços de guerra”[1], té els seus orígens a les coples populars del segle XIX.
En un gran nombre d'autors el fet de la Guerra hi està profundament arrelat. Gabriel Celaya dedica un llibre sencer a tractar el record de la Guerra Civil, ja que escriu Episodios nacionales (1962)vint anys després del succés; i també Àngela Figuera, en el seu poema El bombardeig, descriu els horrors que causaven els atemptats aeris contra la població civil.
Aquests poetes relataven les seves vivències personals per demostrar l'absurd de la guerra, i la inutilitat d'aquesta com a mitjà per a resoldre conflictes. Ells mateixos es consideren com una generació rompuda, ja que la Guerra va ferque molts d'ells morissin durant el conflicte o que simplement els prohibissin el seu dret a la lliure creació literària.

Els tres autors que he escollit van ser personatges de gran renom a Espanya abans, durant i després de la Guerra Civil, i van dedicar algunes obres a la contesa i es van dedicar alguns, com ja exposaré posteriorment, a incitar al poble a la lluita, però també van manifestar laseva crueltat a l'hora de la cloenda, expressant l'enyorança d'aquella terra que coneixien i ara havia desaparegut.

AUTORS

El que faré a continuació serà presentar breument els autors i fer dos apunts bàsics de la seva obra, i també com tractaven la temàtica a la que va dirigida el treball.
El primer d'ells és Pablo Neruda, xilè nascut a Santiago l'any 1904. Va ser un gran activistapolític i també militant del Partido Comunista. En la seva activitat política destaca el fet que fou precandidat a la presidència de Xile i que llavors formar part del Senat de la República. Va denunciar específicament el sofriment dels indis, els nens, joves i vells que vivien en aquest continent, com així també el van escoltar demanant pau per al món i criticant als diplomàtics del seu país. Aquestautor tractà molts temes, però el més important fou donar esperances i demostrar l'orgull que sentia pel fet de ser sud-americà, ja que el món els trepitjava i desprestigiava constantment.
Un dels altres temes, i al que donarem importància és la seva participació en el moviment republicà durant la Guerra Civil. Degut a la mort del seu amic Lorca, es veu profundament dolgut i sent la necessitatd'enrolar-se a la causa de la República, i ho fa publicant la seva obra España en el corazón (1937). Aquesta tipus de publicació li dóna un gran ressò i aconsegueix vendre una gran quantitats de llibres sobre la temàtica de la guerra i la seva injustícia. Al 1939 és designat, pel president Aguirre Cerda, cònsol especial per la immigració espanyola a París, on destaca com el gestor del projecte...